divendres, 27 de gener de 2012

Insomnia

Ulls oberts, cos cansat.
Sense rumb m’alço del llit.
Contemplo l’escena, silenci absolut.
Em venen records de somnis nocturns.


Recol.loco els coixins i teclejo la nit.

8 comentaris:

Calpurni ha dit...

Com són d'esquius els somnis que no podem somiar!
En mon blog recentment vaig col·locar un poema de Jaume Pérez Montaner sobre l'insomni i el vaig il·lustrar amb la mateixa fotografia que tu has triat.
http://calpurni.blogspot.com/2011/11/insomni.html
Salut i poesia

XeXu ha dit...

Espero que després hagis pogut reprendre el son... potser escriure ajuda.

garbi24 ha dit...

tothom agafa la solució que li és més propera. i aquesta no es pas dolenta

Eduard ha dit...

Teclejo la nit. Una d'aquestes joietes que quasi passen desapercebudes en lamagnitud enorme de cada dia de tants blocs.
Regsitre desomnis, de pensaments, de comunicacions que insinuen més que diuen, i que apropen.
Que ens apropen...
Una abraçada,
Eduard
PS_ Crec que tinc el teu permís per enllaçar aquest post al meu bloc,amb el meu comentari :-)

Helena Bonals ha dit...

Les tecles de la raó, del dia, teclejant la nit sublim. Molt ben trobat.

maijo ha dit...

Estem igual! La nit en blanc de vegades produeix bons resultats. Una imatges preciosa! Petonets.

Alyebard ha dit...

A vegades les nits d'insomni són molt profitoses.

GEMMA ha dit...

Haig de dir que de moment tinc poques nits d'insomni, però segons quina sigui no em desagrada, perquè el seu silenci m'inspira acompanyant-me plaentment.

Gràcies pels vostres comentaris, i ja sabeu què podeu fer si el son no ve.

Càlides salutacions a tots!