dijous, 26 de gener de 2012

Escalonar

L'altre dia fullejant una revista d'interiorisme vaig topar amb unes imatges que mostraven l'original destresa del dissenyador holandès Maarten Baas, i cercant una imatge per mostrar-te he trobat l'escultura següent La cadira buida que va crear per Amnistia Internacional, com homenatge a l'activista xinès i premi Nobel de la pau Liu Xiaobo, premi que mai es va retirar, a causa de la detenció de Xiaobo.


Aprofito per fer memòria de l'origen d'aquesta organització:

Present a 150 països, Amnistia Internacional va ser fundada el 1961 per Peter Benenson. Aquest advocat britànic va llegir un dia a la premsa la crònica sobre uns estudiants portuguesos que havien estat empresonats per fer un brindis per la llibertat al seu país. Va ser el catalitzador que va portar-lo a publicar el 28 de maig de 1961 l'article "Els presos oblidats" al diari The Observer.

A l’article instava persones de tot el món a actuar per aconseguir l'excarceració de sis reclusos que va anomenar "presos de consciència": persones empresonades per les seves conviccions polítiques, religioses o altres motius de consciència, que no han utilitzat la violència ni n’han propugnat l’ús.

Per a la seva sorpresa, més d'un miler de lectors van participar en aquesta acció. Potser sense adonar-se’n, Benenson havia donat forma a un tipus d'activisme que donaria excel·lents resultats en la lluita contra la injustícia: l'acció de moltes persones anònimes a favor d'unes altres persones víctimes de violacions dels drets humans.

El que va començar sent una campanya puntual, aviat va esdevenir un moviment internacional per la defensa dels drets humans de caràcter permanent. A mesura que Amnistia Internacional va anar creixent com a moviment de persones que treballen per persones, el seu focus d'atenció es va ampliar a víctimes d'altres abusos dels drets humans, com la tortura, les desaparicions forçades i la pena de mort.

El 1977 Amnistia Internacional va ser recompensada amb el premi Nobel de la Pau, i un any més tard l'organització v
a ser guardonada amb el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides.

Què et suggereix l'escultura?

5 comentaris:

Alyebard ha dit...

Bé per A.I. L'escultura semble una escala cap al sol.

Violant d'Atarca ha dit...

A mi m'ha suggerit quelcom de semblant:

Aquesta cadira, quan t'hi asseus, et convida a grimpar pel seu etern respatller per iniciar l'aventura de cercar el camí cap a la llibertat...

Salut i molt de camí!!

GEMMA ha dit...

Alyebard, quina cremor aribar-hi! Però metaforicament arribar a la gran llum és tot un premi.

Hola Violant, benvinguda! Em pregunto doncs si la llibertat estarà amunt, amunt cap al cel.

Una imatge del tot metafòrica, per això m'agrada.

Molt de camí pels dos, i un preciós divendres!

Rachel ha dit...

La imatge m'encanta! i se'n podrien extreure varis missatges... Un podria ser q...totes/s podem arribar al cel, només cal trobar la manera + adequada per a cadascú...

GEMMA ha dit...

Rachel, avui el teu comentari és de caire optimista, desitjo doncs que arribis al cel més d'un cop i ens expliquis el que sents. Salut!