dimarts, 29 de novembre de 2011

Mandarina

La mandarina és el fruit de l'arbre mandariner, i prové de les zones tropicals d'Àsia. Però sabies que es creu que el seu nom es deu al color dels vestits que utilitzaven els mandarins, governants que manaven a l'antiga Xina?


(I a la imatge salutació en xinès mandarí)

divendres, 25 de novembre de 2011

Sacseig

L'altre dia vaig veure La vida en rosa del director Oliver Dahan (2007), sobre la punyent vida de la cantant francesa Edith Piaf. He escoltat molt les seves cançons de veu inesborrablement trencada, però no sabia de la seva moguda vida i aquest film retrata ampliament la seva colpidora biografia.


Quan em pren en els seus braços,
ell parla en veu baixa
veig la vida en rosa...

A la ciutat de París, on va viure, se li ha dedicat el Museu Édith Piaf, i diuen que la seva tomba al cèlebre cementiri del Père-Lachaise de París és de les més visitades.

(A la imatge un fotograma de la pel.lícula; ella és Marion Cotillard l'actriu que tan bé interpreta el paper de la protagonista.)

dijous, 24 de novembre de 2011

Gualda

La gualda és una planta herbàcia (Reseda Luteola L.) que pot arribar a un metre i mig d'alçada. Creixia espontaniament sobretot junt als camins o sobre els vells murs a l'Europa occidental i meridional, així com a Anatòlia. Tota la planta conté pigments dels qual se n'obté un tint de color groc daurat.


Avui en dia gairebé ha desaparegut de França i està prohibit recollir-la. S'ha de recórrer a plantacions pròpies si es vol emprar fresca. Gaude, el nom francès de la gualda, prové d'una paraula llatina que significa "estar alegre". També és una planta medicinal. Se l'anomena també reseda (que vol dir tranquilitzar i calmar) o herba dels jueus, doncs ells van ser qui la van fer conéixer a tota Europa en el transcurs del seu exili.


La seva capacitat tintòria s'ha utilitzat des del neolític fins a la invenció dels colorants químics. A finals del s.XIX , encara se sembrava intensament a tota Europa pel seu groc, però també per tenyir els teixits de verd realitzant un primer bany de blau i després un segon bany de groc amb la gualda.

La tintura de gualda també s'ha emprat a l'Àfrica del nord i a la Turquia otomana, que la importava de Dagestan.


Però l'ús de la gualda no es limitava als tints. Des de l'antiguitat, els pintors van extreure-li una laca, la laca de gualda, una barreja de creta i d'alum, que fa precipitar el pigment en el fons del recipient. El producte obtingut es conservaba o bé liquid o bé en pols, emprada fins l'aparició dels pigments sintètics.



Com a exemple del color gualda trobem el del color groc de la bandera espanyola (doncs tradicionalment aquesta tonalitat s'obtenia d'aquesta planta). I també trobem aquest nom emprat com a topònim: com és el cas del poble de Gualda que es troba a la comarca del Segrià, o la localitat de Gualda que es troba a la província espanyola de Guadalajara.

dimarts, 22 de novembre de 2011

Calma

El darrer disc del pianista cubà Omar Sosa és pau en majúscula, de fet el títol del seu treball ja ho deixa ben clar Calma, on es presenta amb el piano a soles.

Són asserenades tecles que acompanyen de meravella. Té publicats molts altres treballs de ritmes i sons ben diferents doncs és un músic molt versàtil. Aquí tens una de les peces que inclou aquest àlbum del 2011:



So balsàmic del tot recomanable.

diumenge, 20 de novembre de 2011

Despertar

Ara mateix diria que el millor silenci és el de la nit, com el que sento en aquests instants, ben profund i exquisit. Del tot agradable. I sense estar pel temps es va llevant el dia, em pregunto si la nit té son en el moment de despertar.


Que tinguis un dolç dia.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Límits

La poesia és impersonal, bufa on i quan vol com el vent, no pertany al nom que porta escrit a peu de pàgina. De vegades neix de la mà, com certes figures traçades distretament al paper, que al final resulten encantadores, o com certs gestos, en els quals una persona manifesta, sense adonar-se'n, una gràcia que no sap que té o que potser no tornarà tenir.

És un petit fragment extret d'una de les pàgines de El Danubi de l'escriptor italià Claudio Magris. El llibre aporta un munt de reflexió sorgida en pàgines de contingut brillantment documentat. Paisatges d'història i anècdota conviden a fer-se un bany testimonial en aquest vell riu replè de temps viscut. Dissertacions instruïdes activen el pensament del viatger que va recorrent atentament la complexitat d'heterogenis esdeviments (alguns d'ells ficticis) redactats amb intel.ligent mestratge.


Aquesta és la lectura que m'ocupa fa unes setmanes. I em passa que, per moments, alerto que no entenc el que llegeixo, però curiosament al mateix temps que m'adono que no arribo al nivell de comprensió ho disfruto degut a la riquesa de coneixement que no deixa de despertar el meu interès. I penso que aquesta també és una manera de desplegar noves vies cognitives, o dit d'una altra forma: exercitar la meva matèria grisa.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Afinar



M'ha encantat.

El bon domini de les paraules, si un les poleix brillen.

divendres, 11 de novembre de 2011

A mida

Unes senzilles entrades per a un espectacle poden entregar-se en forma de regal de moltes maneres, i elaborar-ho tot un plaer, aquesta n'és una:


Una calibrada carpeta d'ús memorable.

dimarts, 8 de novembre de 2011

Moment

I de nou es lleva el dia lluminós. M'encanta aquest instant, de silenci fascinant. Mentre els ulls encara duen lleganyes, prenc seient a primera fila i saborejo el primer cafetó, on el protagonista d'escena principal és el raig de llum que em mostra decidit el bon dia que m'espera.

Estimem distretament
, diu un vers de Brecht.


Moment sublim.

(Desconec l'autor de l'obra de la imatge)

dilluns, 7 de novembre de 2011

Treva

Després de dies embeguts
per una pluja endarrerida,
reneixen raigs d’escalfor
d’un sol enyorat.

Rera el finestral,
net és el paisatge,
pocs núvols al cel,
foc de llum esplendent.

Tanco els ulls,
m'acomodo,
excusa'm,
ara no hi sóc.

dimecres, 2 de novembre de 2011

Suavitat

Ella és la coreana Youn Sun Nah, aquesta és una peça del 2009, però a la seva web podràs escoltar el darrer treball que ha publicat.



Entren ganes de deixar-se anar tot ballant a ritme de serena i dolça màgia.