Sondejar

Dues noves enquadernacions, on la unió en cadeneta dels diferents quadernets queda a la vista, aquest fet caracteritza aquest tipus de cosit copta.


Després d'un temps d'aprendre i familiaritzar-me en algunes tècniques d'enquadernació artesanal, tinc ganes ara de posar-me a experimentar d'una manera més personal en les arts del llibre, i com que ja disposo del meu petit racó creatiu espero que la inspiració i les idees es puguin materialitzar més fàcilment.

Explorant-ho a pas pausat.

Estel.lar

Un cop he esgotat la lectura Moments estel.lars de la humanitat de l’austríac Stefan Zweig, sé que aquest serà un dels llibres que em tornaré a llegir en algun moment (de fet estic pensant si fer-ne una segona lectura ara, però és que tinc esperant-me altres llibres...).

Lectura recomanable i que col.loco sens dubte en la meva memòria lectora preferent. Ha estat un viatge ben plaent per tot un seguit d’esdeveniments històrics que l’autor ha seleccionat perquè considera que han passat a ocupar un lloc destacat en el temps, per representar un abans i un després. Paratges de diferents temàtiques datades en diferents estacions temporals que donen cos a una petita i fascinant col.lecció d'episodis tots ells captivadors i molt ben narrats.

Són un nombre curt de succesos en que tots ells passen a ser segons paraules textuals de l’autor “moments universals que, quan es produeixen, resulten decisius durant segles”. Episodis alguns dels quals m’han semblat apassionants i els he gaudit moltíssim com ha estat el relat de La lluita pel Pol Sud, La primera paraula a través de l’oceà o L’epíleg escrit pel mateix Zweig al drama inacabat de Lleó Tolstoi 'I la llum brilla en les tenebres'.


Li poso un grapat d'estrelles, però ben colorejades perquè m'agraden més.

Encert

Vols ser feliç? Cultiva la teva vida!


Imprescindible conrear-se, dedicar-se a l'ensinistrament d'un mateix i del propi temps.

(Cita d'autor anònim)

Lapislàtzuli

El lapitzlàtzuli és una latzurita destinada a l'ornamentació, es tracta d'una gemma molt apreciada en joieria des de l'antiguitat; i la pols d'aquest mineral proporcionava un pigment blau que va ser molt valorat entre els grans pintors del Renaixement per la seva durabilitat.

Mentre que els ocres i les terres colorejades grogues, vermelles i marrons abunden i poden utilitzar-se quasi sense preparació, els dos principals pigments blaus proporcionats per la naturalesa, l'azurita i el lapislàtzuli, es localitzen en determinats jaciments i deuen ser mòlts i rentats durant llarg temps.

Va ser el lapislàtzuli, jaciment principal dels quals es troba a l'Afganistan, el que durant molt de temps es convertiria en el rei dels pigments blaus. Sembla ser que foren aquests els primers que el van moldre durant el s.V de la nostra era. La India l'importava mitjançant caravanes i es troba en aquesta època en pintures que arriben fins el Tíbet.

Els pintors àrabs també van recórrer a aquest pigment blau. I a l'Edat Mitjana, els venecians importaren lapislàtzuli a Occident, convertint-se en el color més bell i més car de la seva paleta. Se li donava el nom d'ultramarí (vingut més enllà dels mars) per oposició a l'azurita designat aleshores com azzuro citramarino (blau arribat d'aquest costat del mar).

En els manuscrits il.luminats mitjavals, les zones pintades amb lapislàtzuli presenten sovint un aspecte lleugerament granulat. Les partícules, de tamanys diversos, reflecteixen la llum en diferents direccions segons la seva posició. Confereixen doncs a aquest pigment una lluminositat incomparable. A partir del s.XII es va perfeccionar una tècnica que permetria eliminar les impureses de la pedra i l'ultramar es presentaria a partir d'aquest moment en forma d'una pasta més manejable que contenia escaiola, resina, oli i cera. Es reservava aquest pigment preciós per a la túnica de la Verge i la quantitat que es podia emprar s'especificava molt clarament en els contractes que els clients de les obres feien amb els seus clients.

El preu prohibitiu del lapislàtzuli va forçar als artistes a buscar pigments alternatius menys cars, tant minerals (azurita) com biològics (índigo).

Leonardo da Vinci, Alberto Durero i Fra Angèlic, entre molts d'altres, van ser alguns dels il.lustres pintors que li van donar vida, arribant a denominar a la pols de lapislàtzuli com «or blau».


(A la imatge la coneguda pintura La jove de la perla de l'artista flamenc Johannes Veermer, que molts la recordareu pel film del mateix nom de Peter Webber sobre aquest pintor on la jove és interpretada per Scarlett Johansson)