Ja has començat a posar a to el teu jardí vegetal?
D'idees n'hi ha un munt, aquí una:
(A la fotografia, un disseny d'en Marc Gispert)
dimarts 29 de març de 2011
Desvetllar-se
La primavera, és l'estació dels despertars, i el resorgiment de la viva gamma de color es presenta com el seu principal element a destacar.
Ja has començat a posar a to el teu jardí vegetal?
D'idees n'hi ha un munt, aquí una:
(A la fotografia, un disseny d'en Marc Gispert)
Ja has començat a posar a to el teu jardí vegetal?
D'idees n'hi ha un munt, aquí una:
(A la fotografia, un disseny d'en Marc Gispert)
dimecres 23 de març de 2011
Despesa
Una d'en Grouxo Marx:
És un home que li diu al cambrer d'un restaurant:
- Avui no tinc temps d'esmorzar. Porti'm el compte.
Ja és això.
És un home que li diu al cambrer d'un restaurant:
- Avui no tinc temps d'esmorzar. Porti'm el compte.
Ja és això.
dimecres 16 de març de 2011
Alcanna
L'Alcanna, Alkanna tinctoria L., es tracta d’una planta de flors blaves que no sobrepassa els 70 centímetres d’altura. La seva tija i fulles presenten vellut. Creix espontàniament en terrenys àrids mediterranis i s’ha cultivat fins a finals del s.XIX en el sud d’Alemanya i Hongria. Una varietat propera creix fins a Sibèria, mentre que al Japó, la que s’utilitza és la varietat anomenada murasaki. Els colorants es troben a l’arrel de la planta, i es recull abans o després de la floració, primavera o tardor. El pigment molt potent que conté l’alcannina, permet obtenir tons que van des del vermell al blau. Per desgràcia no és soluble amb l’aigua, i s’empra amb alcohol a 35 graus.
Es va emprar des dels temps més remots de l’edat antiga en el món mediterrani, sobretot a Grècia i Pèrsia. Sota l’imperi romà va adquirir molta importància, doncs es buscava com a substitut de la púrpura. Però per totes parts es tractava de solucionar la fragilitat del seu to, doncs no resistia ni a a la llum ni als rentats.
A Egipte, un papir del s.III dC descobert al 1828 a la tomba d’un aficionat a les ciències ocultes de Menfis, proporciona tota una sèrie de receptes per treure de la planta morats més sòlids. Aquest document aconsella dissoldre l’arrel en una barreja d’oli de nous i d’aigua, i indica com a millor excipient l’orina de dromedari, que fixaria el color. Per altra part, si es desitgen tons més pàlids, el papir trobat sugereix que es coui l’arrel amb cogombre salvatge, coloquíntida o lèbor.
Al Japó s’utilitza una espècie local d’Alcanna afegint cendres o vinagre en el bany de tint per obtenir una gran varietat de matissos violacis. A més del seu ús com a tint intervenia en l’elaboració de cosmètics, doncs els seus pigments es barregen fàcilment amb els greixos i olis emprats com a base dels ungüents durant l’antiguitat.
Les romanes riques li devien la seva boca escarlata i les seves rosades galtes. Encara en els nostres dies, en els països àrabs, aquesta planta entra en la composició d’una barra de llavis. L’ungüent es presenta en un atuell de fang. Les dones l’agafen amb la punta d’un dit i se l’apliquen sobre els llavis. S’anomena “vermell de Fez”.
L’Edat Mitjana occidental va oblidar l'Alcanna, però va resorgir en el segle XVIII per tenyir els teixits de cotó anomenats indianes. De totes maneres com la fragilitat del seu tint continuava sense resoldre’s, la indústria tèxtil va renunciar a utilitzar-la abans inclús de l’aparició dels colorants de síntesi. Va seguir usant-se durant un temps com a colorant alimentari, cosmètic i farmacèutic, però es va abandonar quan es va advertir que presentava efectes secundaris molestos.
El més probable és que tinguis vista aquesta planta silvestre, a mi més ben familiar, però no sabia més que de la seva aparença al veure-la sovint pels nostres paratges.
Es va emprar des dels temps més remots de l’edat antiga en el món mediterrani, sobretot a Grècia i Pèrsia. Sota l’imperi romà va adquirir molta importància, doncs es buscava com a substitut de la púrpura. Però per totes parts es tractava de solucionar la fragilitat del seu to, doncs no resistia ni a a la llum ni als rentats.
A Egipte, un papir del s.III dC descobert al 1828 a la tomba d’un aficionat a les ciències ocultes de Menfis, proporciona tota una sèrie de receptes per treure de la planta morats més sòlids. Aquest document aconsella dissoldre l’arrel en una barreja d’oli de nous i d’aigua, i indica com a millor excipient l’orina de dromedari, que fixaria el color. Per altra part, si es desitgen tons més pàlids, el papir trobat sugereix que es coui l’arrel amb cogombre salvatge, coloquíntida o lèbor.
Al Japó s’utilitza una espècie local d’Alcanna afegint cendres o vinagre en el bany de tint per obtenir una gran varietat de matissos violacis. A més del seu ús com a tint intervenia en l’elaboració de cosmètics, doncs els seus pigments es barregen fàcilment amb els greixos i olis emprats com a base dels ungüents durant l’antiguitat.
Les romanes riques li devien la seva boca escarlata i les seves rosades galtes. Encara en els nostres dies, en els països àrabs, aquesta planta entra en la composició d’una barra de llavis. L’ungüent es presenta en un atuell de fang. Les dones l’agafen amb la punta d’un dit i se l’apliquen sobre els llavis. S’anomena “vermell de Fez”.
L’Edat Mitjana occidental va oblidar l'Alcanna, però va resorgir en el segle XVIII per tenyir els teixits de cotó anomenats indianes. De totes maneres com la fragilitat del seu tint continuava sense resoldre’s, la indústria tèxtil va renunciar a utilitzar-la abans inclús de l’aparició dels colorants de síntesi. Va seguir usant-se durant un temps com a colorant alimentari, cosmètic i farmacèutic, però es va abandonar quan es va advertir que presentava efectes secundaris molestos.
El més probable és que tinguis vista aquesta planta silvestre, a mi més ben familiar, però no sabia més que de la seva aparença al veure-la sovint pels nostres paratges.
dilluns 14 de març de 2011
Positura
L’evidència indefensa
mostra el seu lleu color.
Xup-xup de sensacions,
sinuoses raons.
És temps d’ubicacions.
I Noves flors aporta a l'entrada aquesta serpentejant trama de meandres musicals, gràcies.
mostra el seu lleu color.
Xup-xup de sensacions,
sinuoses raons.
És temps d’ubicacions.
I Noves flors aporta a l'entrada aquesta serpentejant trama de meandres musicals, gràcies.
dissabte 12 de març de 2011
Out-libris
Aquest matí he anat a una exposició sobre llibres d’artista: on es jugava amb la desapropiació del llibre dins al punt de desapropiar-lo de les seves característiques més inqüestionables i funcions habituals. El contingut de les obres que s'exposaven de fet és poc important, n'és més important la forma i la utilització dels diversos materials que els artistes utilitzen per fer-nos un llibre únic.
Assistir a escenaris com aquests és un estímul exquisit de despertars, d'il.lusions i de projectes. Són brillants ocasions d'on recollir una esquitxada de sensacions increibles, l'adrenalina creativa com a observadora se m'activa, i el mostrari de peces presentades em transmeten tan poderós vincle de bullicis interns que en moments com aquests sóc més que feliç, diria que em sento flotant dins l'estat nirvana.
I el temps vola!
(A la imatge una obra exposada de Sol Vidal)
Assistir a escenaris com aquests és un estímul exquisit de despertars, d'il.lusions i de projectes. Són brillants ocasions d'on recollir una esquitxada de sensacions increibles, l'adrenalina creativa com a observadora se m'activa, i el mostrari de peces presentades em transmeten tan poderós vincle de bullicis interns que en moments com aquests sóc més que feliç, diria que em sento flotant dins l'estat nirvana.
I el temps vola!
(A la imatge una obra exposada de Sol Vidal)
dimecres 9 de març de 2011
Magnífic
El pianista és Eddie Higgins, en aquest cas toca una peça amb el seu trio, ballable i contagiós.
Et deixo moure els peus i seguir el ritme amb les mans, no et miro, ok? I si se't mou la cintura doncs... no et tallis.
De beure, el que vulguis!
Et deixo moure els peus i seguir el ritme amb les mans, no et miro, ok? I si se't mou la cintura doncs... no et tallis.
De beure, el que vulguis!
dimarts 8 de març de 2011
Principal
He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.
He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!
He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.
He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.
He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.
He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.
He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.
He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.
He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.
He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.
He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.
L'autor, anònim, es va lluir amb aquesta reflexió. L'he llegit un munt de cops, doncs circula abundosament per la xarxa, i en cada lectura el sacseig que em provoca és bestial.
Et desitjo el millor.
no és perfecte...
fins que t'enamores.
He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!
He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.
He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.
He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.
He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.
He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.
He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.
He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.
He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.
He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.
L'autor, anònim, es va lluir amb aquesta reflexió. L'he llegit un munt de cops, doncs circula abundosament per la xarxa, i en cada lectura el sacseig que em provoca és bestial.
Et desitjo el millor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)