Determinació

Malgrat que creiem saber-ho, hi ha moments que es necessita tenir el lema ben a mà i rellegir-ho fins a reconvèncer-se. És per això que me'l penjo aquí.

Ser valent no significa no tenir por sinó enfrontar-se a ell. No deixem que la por decideixi per nosaltres. Hem de lluitar i afrontar totes les nostres dificultats amb il.lusió i optimisme. I siguem realistes sense desanimar-nos.


Clar que sí, som-hi!!

Terres verdes

Les terres verdes són roques que deuen el seu color al fet que contenen una gran proporció d'argiles verdes (glauconia, celadonita o clorita). Es troben més o menys per tots llocs, especialment al sud de França (Niça), a Itàlia (Verona) a l'illa de Xipre i a Bohèmia.

Aquestes terres es moleixen i després es renten per eliminar les impureses. Es presenten aleshores com pols de textura sabonosa, fàcils de treballar. L'única terra verda que es troba al mercat és el verd brentònic conegut com a verd veronès, perquè prové d'aquesta regió.


La gran història de les terres verdes comencen sota l'Imperi romà per substituir a la costosa malaquita. Els pintors la feien dur de Verona o Xipre per pintar frescos de paisatges que decoraven les viles més elegants. A vegades les barrejaven amb altres pigments especialment el blau egipci per tal de variar les tonalitats. A Egipte en els retrats de la regió del Fayum, la terra verda es va emprar per a les vestidures, joies o fulles dels arbres. Més tard els iranians també les van usar molt per a retrats i paisatges.

A la caiguda de l'Imperi romà molts pigments i coneixements varen passar a l'oblit a Occident, però les terres verdes no van desaparéixer totalment i es tornen a trobar de tant en tant en pintures murals carolingies i romàniques.

Els artistes renaixentistes que van desenvolupar les tècniques de les pintures a l'oli van obtenir verds profunds amb les terres verdes. En el seu llibre "Libro dell'arte" Cennino Cennini dóna nombroses receptes per explotar totes les possibilitats d'aquests pigments i explica un munt de tècniques aglutinades amb cola.

Les terres verdes s'utilitzen també per fixar les fulles de pa d'or i augmentar la seva brillantor. En la pintura occidental del sXVII i XVIII, aquests pigments van ser molt populars.

És molt possible que els pintors de les civilitzacions precolombines utilitzaren també aquests pigments. A l'Amèrica del Nord els indis hopi les empraven encara no fa gaire temps per a les seves pintures rituals de sorra.

(A la imatge un fresc de la deesa Flora a Pompeia, els pigments de terres verdes l'emmarquen de color)

Fons

Una persona ben estimada m'ha obsequiat amb un article, un retall d'una publicació d'un diari on surten citades unes paraules de Txèkhov que aquí deixo transcrites, entre d'altres idees que exposa l'autor de l'escrit:

Déu meu, no em deixis jutjar allò que no comprenc o no conec. No em deixis ni parlar-ne.

Una idea profundament honesta, de pes humà, de fons clar, amb pulcres i curoses intencions.

Però el que voldria destacar fora d'aquest decisiu pensament, és el fet, el gest, l'entrega del text. Els cops que passa que en llegir alguna cosa ens agradaria d'immediat (o més allunyat) poder submergir-nos junt a algú altre en allò que se'n desprèn, perquè la lectura ens ha provocat alguna viva i sentida reacció que el compartir satisfà.


I que maco és disposar d'aquest altre per tal de convidar-lo a participar d'allò que de sobte neix o es desperta tot sacsejant-nos.

Si...

I és que m'encanta aquest escrit de Rudyard Kipling, i m'agrada que formi part d'aquest bloc. Segur que és conegut per molts de vosaltres, a més et pot sonar perquè fa uns mesos va ser utilitzat en un anunci publicitari.

A mi em dóna una força increïble, tanta em transmet que potser que me l'aprengui i me la reciti tot substituint-ho per alguna de les meves acostumades dosis de cafeïna.

Si...

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sense donar cabuda a l'odi,
I no per això semblar massa bo o masa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aqueixos dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l'obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l'atzar,
I perdre'ls, i tornar a començar de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!".

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I alternar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
Amb seixanta segons d'esforç agosarat,
Teva és la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara: seràs home, fill meu.


Destacaries algun vers?

(A la imatge un detall de la planta del cafè)

Descàrrega

Ara, sí, ja et puc desitjar un ESPLENDORÓS 2011 !!!

La causa ha estat la grip que no m'ha deixat entrar en aquest espai durant molts dies, quin alleugeriment, per fi veig i toco la llum.


(Imatge: Fluorescent art, obra de Steve Bishop)