dilluns, 5 de desembre de 2011

Gratitud

Connectar amb la gratitud ens humanitza, paraules que li vaig sentir dir l'altre dia a l'Àlex Rovira.


I és que de vegades sembla que no quedi bé dir GRÀCIES. En ocasions em trobo que per segons qui no cal pronunciar aquest mot perquè ja es dóna per dit, i això fa que et trobis en algunes situacions on sentir aquesta expressió incomodi a una de les parts.

Però jo sóc de les que penso que ho hauríem de sentir dir molt més sovint, res s'ha de donar per dit o entès, és maco agrair i valorar el que fa l'altre, mostrar el reconeixement d'allò que ens entrega cadascú sigui de la matèria que sigui, incloent-hi la no matèria.

L'agraïment ens uneix, i si no és a partir d'un gràcies hi ha moltes maneres que mostren el mateix, però revelar-ho engrandeix l'estima entre tots.

(A la imatge una preciosa foto extreta d'internet)

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Si ja costa dir gràcies, imagina com costa demanar perdó i disculpar-se. No entenc que costi tant, la veritat. Estic molt d'acord amb el que expliques, i jo ho aplico, no només amb paraules, sinó també amb fets, sempre que puc.

Rachel ha dit...

És cert. Ens costa molt mostrar el què sentim, i a vegades ens justifiquem pensant que l'altre ja ho haurà entés. Però un gràcies, una mostra de carinyo, un perdó...mai estar de més. Com dius tu, ens uneix.

Eduard ha dit...

Corol·lari d'aquest costum -o pèrdua de costum, millor dit- és la pèrdua de la cordialitat o cortesia públics tan habitual avui en les relacions socials. Prefereixo un "gràcies" rutinari i mig fals que un equerp silenci. Entre els purs formulismes i els agraïments sincers, sempre podrem després diferenciar, però l'hàbit i la forma pot ser un pas per nodrir el contingut.

Eduard ha dit...

...i... disculpa... GRÀCIES!

una abraçada!

Alyebard ha dit...

Tens molta raó, a vegades ens costa molt expressar el que sentim, i n'hi ha prou amb un gràcies.

David ha dit...

Estem d'acord, Gemma. El que passa és que, de vegades, l'ús abusiu d'algunes paraules fa que perdin força. Tot i això, hi ha poques recompenses millors que un gràcies ben sincer.

jordicine ha dit...

Clar que sí. No costa res donar les gràcies. Una abraçada.

GEMMA ha dit...

Agraïda de llegir-vos!