dilluns, 7 de novembre de 2011

Treva

Després de dies embeguts
per una pluja endarrerida,
reneixen raigs d’escalfor
d’un sol enyorat.

Rera el finestral,
net és el paisatge,
pocs núvols al cel,
foc de llum esplendent.

Tanco els ulls,
m'acomodo,
excusa'm,
ara no hi sóc.

7 comentaris:

fanal blau ha dit...

M'agrada el poema, i t'esperem després de la treva.
Aquests raigs de llum tardoral que escalfen s'han d'aprofitar.
Un petó, Gemma.

magazine.cat ha dit...

Mol adequat al temps d'aquests dies, m'agrada :)

garbi24 ha dit...

Just per carregar les bateries...per si torna la pluja

Alyebard ha dit...

M'agrada.
en especial això de Tanco els ulls,
m'acomodo,
excusa'm,
ara no hi sóc.

GEMMA ha dit...

I és que sentir l'escalforeta del sol a la cara demana no moure's i impregnar-se de la seva vitamina!

Petons, macos.

maijo ha dit...

Ben fet! De quan en quan s'ha de desconnectar i gaudir dels bons moments. Veig que tu ho fas mentre escrius un poema (que m'ha agradat molt).
Petonets.

GEMMA ha dit...

Si Maijo, vital saber i poder gaudir dels boníssims moments que ens ofereixen els dies.

Petonets de cirera!