diumenge, 20 de novembre de 2011

Despertar

Ara mateix diria que el millor silenci és el de la nit, com el que sento en aquests instants, ben profund i exquisit. Del tot agradable. I sense estar pel temps es va llevant el dia, em pregunto si la nit té son en el moment de despertar.


Que tinguis un dolç dia.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

Potser si que tindrà una mica de son, però estirarà els braços, mandrejarà una estona encara i se l'espolsarà!
Que el teu també ho sigui!

Helena Bonals ha dit...

La nit té son com l'hivern no acaba de marxar amb el despertar de la primavera.

garbi24 ha dit...

La nit no té son...la nit no dorm. Ho tenia molt ben comprovat a les meves edats noctàmbules. Ella sempre és apunt per acompanyar-nos, inclús si el que volem es dormir.

Alyebard ha dit...

Deixeu-la mandrejar cinc minuts més, mmm...

GEMMA ha dit...

Per tant, Marta, és com qualsevol de nosaltres. Quan toca llevar-se normalment costa una micona.

Hola Helena, dius que té son doncs, per tant t'afegeixo dins la línia de la Marta.

Joan, tu ets un "juergas" eh! Encetes una nova línia d'opinió.

Alyebard, diria que ets dels que li costa llevar-se, si?

Bé companys, resultat: 3 a 1. Aquesta idea inspira a fer un seguit de poemes.

Bon dia de dimarts a tots, veig que seguim acompanyats per la pluja. La treva dura poc.

Petons.