dimarts, 25 d’octubre de 2011

Mirar

Llegeixo:

La més exacta de les mirades és la tàctil, ja que poden dibuixar amb precisió la figura de les coses. La mirada suposa un mínim nivell de consciència d'allò que és vist. Mirar indica una actitud intel.ligent, perquè és un autèntic llenguatge, un llenguatge visual, en el que el món que ens rodeja, tot allò visual, és l'emisor, i els receptors som les persones conscients del que mirem. La funció dels ulls no és tan sols veure, ja sigui agitadament o en repós, sinó tocar també amb la mirada. Veiem de forma natural però aprenen a mirar després d'un llarg aprenentatge.


Ara em sembla que ja sé del perquè se'm dóna malament el dibuix, dec tenir la mirada tàctil desprovista de consciència, hauria d'aprendre a palpar, a recórrer allò que veig per tal de tenir coneixença clara de la figura de les coses.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Uf, molt complicat em sembla a mi això... penso que podem invertir tota la vida en intentar aprendre i no aconseguir-ho.

lolita lagarto ha dit...

una mirada tàctil desprovista de consciència és un pou de possibilitats per descobrir, hi ha moltes formes de les coses tantes com mirades..
m'encanta l'escrit!

garbi24 ha dit...

La que descrius seria una de les maneres....ara no se jo si anar palpant tot el que observem seria una bona idea.
Molt bona reflexió

maijo ha dit...

Aquesta mirada, Gemma, s'aprèn, s'exercita, i un/a ho aconsegueix. Però cal voluntat i perseverar, després només cal deixar-se fluir i la creativitat obre camins nous a nous paradigmes.
Una abraçada amb mirada.

novesflors ha dit...

Doncs em pense que jo també estic en el mateix cas que tu.

fanal blau ha dit...

Jo no penso Gemma que se't doni malament el dibuix per tenir una mirada tàctil desprovista de consciència. Com diu la maijo, s'aprèn i s'exercita.
Però mirada tàctil, pots tenir ben clar que en tens amb els treballs que fas, ben farcideta de consciència.

Cadascú i cadascuna toquem amb la mirada distintes pells: la de la música, la del paper, la de la poesia, la dels colors, la dels pinzells, la de despertar consciències...

Àvides de més, les mans de la mirada, vólen i volen aprendre.

La teva és ben bonica.

Jo, de dibuixar, i de tantes altres coses, en vaig ben desprovista, però continúo entestada en mirar amb els ulls bens oberts.

Aquesta fotografia, m'ha robat el cor!

Una abraçada, mirada transparent!

Alyebard ha dit...

Uf, és tot un art, però quan trobes algú que té mirada tàctil i et toca...
I la foto és sublim.

Helena Bonals ha dit...

A mi se'm dóna més de mirar, de dibuixar, que no pas d'escriure, però ves per on em dedico a escriure.

Miss Yuste ha dit...

Mirar no és veure, és anar molt més enllà. I no, malauradament no aprenem a mirar tant com deuríem.

Una abraçada.

maijo ha dit...

Jo també et vull dir, com Fanal Blau, que la teva mirada és ben especial i a l'hora de plasmar les emocions te'n surts amb nota molt alta. Jo diria que tens una mirada "estètica".

David ha dit...

És ben maco això que dius. Seria la mateixa diferència entre sentir i escoltar.

GEMMA ha dit...

Ostres, us havia respost un a un, i va i en el moment de publicar-ho amb surt un ditxós error i tot s'ha esborrat!!! Tornaré a respondre-us en un altre moment, ara mateix m'haig de recomprondre.

Clidice ha dit...

Feia dies que no et venia a veure, me'n disculpo. Per dimecres tinc programat un apunt on vinc a dir el mateix que tu, però sense l'art de la concisió que tu domines.

GEMMA ha dit...

Hola Montserrat, no cal que et disculpis, gràcies per informar-me'n i per les teves maques paraules. Que et vagi bé el programa! Una abraçada