dimarts, 4 d’octubre de 2011

Arribar

Arribaràs al teu destí encara que viatgis a poc a poc. Expressió popular molt emprada pels islandesos.


Sempre connecto amb paraules com aquestes, i em commouen per dins, perquè m'agrada la lentitud, m'encanta el ritme pausat.

De totes maneres diria que el ritme va implícit en el destí de cadascú, perquè cada individu va a un pas concret inherentment.

11 comentaris:

Alyebard ha dit...

Una sàvia dita. No pots fugir del teu propi destí.

XeXu ha dit...

Jo no comparteixo aquesta idea, però Islàndia és un lloc que m'atreu molt, i no m'estranya que tinguin dites així, allà la vida segur que va totalment a un altre ritme!

novesflors ha dit...

A mi també m'agrada el ritme pausat, i el cinema francés.

maijo ha dit...

No la coneixia però sí que coneixia aquesta italiana que ve a dir el mateix: "Qui va piano, va lontano". I val a dir que és el meu lema de vida.

Miss Yuste ha dit...

Cada cosa té el seu temps i certament, hauria de ser així; no viure les sensacions i els esdeveniments massa depressa, perquè ens els podem perdre.

Una abraçada, Gemma :)

mar ha dit...

el meu camí també és lent...
m'agrada poder assaborir el què vaig trobant i poder pair-ho a poc a poc...

de vegades però, em desespero jo mateixa de no ser més pim pam i enllestir les coses amb més rapidesa...

i quan ho aconsegueixo, a posteriori me n'adono que m'ha faltat poder aprofundir-hi per copsar els petits detalls que donen valor a les vivències...

passet a passet...

fanal blau ha dit...

I com ens costa!

magazine.cat ha dit...

La veritat es que no es pot fugir del destí, deixem-nos portar :)

GEMMA ha dit...

Alyebard, destí... la meta on arribarà cadascú. Desijo que vagis arribant allí on t'hi trobes bé.

Xexu, no sé el perquè no la comparteixes, però que gaudeixis del teu camí! Islàndia, un país pendent encara, m'atrau anar-hi.

Noves flors, que puguis gaudir de la lentitud, veig que a part de compartir aquest ritme també ens agrada el cinema francès.

Maijo, diria que el teu lema de vida el portes molt bé. L'experiència alliçona, oi?

Miss Yuste, si cada cosa té el seu temps i per això el destí és un punt a l'horitzó ben personal.

Mar, és veritat que per poder aprofundir necessites un ritme acurat i estar pel detall. Bons passets!

Fanalet, potser de vegades costa però segurament recompensa. Amunt!

Magazine, unes encertades paraules i molt apropiades per concloure els comentaris. Benvingut a viatgeplural, i dir-te que seria maco que el destí et portés més cops per aquí. Salut!

Helena Bonals ha dit...

Jo he fet uns segons estudis en vuit anys, i aquí estic, "alive and kicking".

GEMMA ha dit...

Bé, a part de totes les coses maques que et pugui dir, dir-te a més que l'Helena és molta Helena!!!