dimarts, 13 de setembre de 2011

Refresc

... del naixement de la meva llengua:

Uns monjos de Cuixà, al segle X reben la visita del dux de Venècia. I aquell dia s'adonen que allò que parlen ja no és llatí. Neix una de les grans llengües de la Mediterrània medieval.

Durant el segle IX, les terres que al cap d'uns quants segles s'anomenaran Catalunya, només són una mena de camp de batalla entre cristians, com el comte Guifré, i musulmans, com Llop ibn Muhammad, senyor de Lleida. En aquests enfrontaments, els comtes conquereixen noves terres i les repoblen. A cada nova terra conquerida, hi alcen un castell, com el castell de Mur i, de vegades, una església o un monestir, com el de Sant Miquel de Cuixà.

I justament som en aquest monestir un dia del segle X. Hi acaba d'arribar un visitant il·lustre. És Pere Ursèol, dux de Venècia, que ve per retirar-s'hi. Quan el senten, aquells monjos s'adonen que, tot i que el visitant és cristià com ells, no parla exactament com ells: parla en la seva pròpia llengua. I fan un petit salt endavant: "si ell, que és venecià, parla la seva pròpia llengua, nosaltres, que també parlem una llengua pròpia, què som?"

Hauran de passar encara uns quants segles, fins al XII, perquè tinguem una mostra escrita d'aquesta nova llengua. Són Les Homilies d'Organyà (un recull de sermons o homilies, és a dir, comentaris que fa el capellà durant la missa, referits normalment a les lectures de l'Evangeli).


I també haurem d'esperar al segle XII perquè aquella intuïció dels monjos de Cuixà es converteixi en una consciència clara de comunitat. Una de les primeres mostres escrites és la Gesta del comtes de Barcelona (una crònica feta al monestir de Ripoll i que narra la història del llinatge de la casa comtal de Barcelona i dels primers reis de la corona d'Aragó). Aquesta crònica eleva el comte Guifré a la categoria de fundador de la dinastia. Però no serà fins al cap d'un quant temps que trobem una de les primeres mostres de l'escut comtal, les quatre barres. És al sepulcre d'Ermessenda de Carcassona, a la catedral de Girona.



I així aniríem llegint fonts testimonials de la llarga vida de la llengua catalana.

Interessant saber que el text original de les Homilies d'Organyà es troba a la Biblioteca de Catalunya, mentre que a Organyà (Alt Urgell) lloc on es van trobar l'any 1904 aquests documents, se n'exposen unes reproduccions que es poden contemplar a la sala de "Les Homilies", al centre de la Vila, on hi ha instal.lada, també, l'oficina de turisme.


(A la primera imatge un fragment de les Homilies d'Organyà, a la segona imatge Genealogies dels comtes de Barcelona del sXV, i a la tercera imatge el Museu de les Homilies d'Organyà)

5 comentaris:

Alyebard ha dit...

Molt ben explicat! Ja coneixia l'anècdota del dux de Venècia.

Helena Bonals ha dit...

Molt interessant de saber, de refrescar la memòria.

novesflors ha dit...

Continuarà?

GEMMA ha dit...

La unió fa la força.

Blogger ha dit...

SwagBucks is a very popular get-paid-to site.