dijous, 22 de setembre de 2011

Mirada

He vist per fi La mirada de Ulises (1995).

La vida, diu Theo Angelopoulos, és un concurs vist des de la distància, on podem discernir els seus contorns, el seu significat major,el seu patetisme insuportable i heroic. Es tracta d’una mirada perduda, que només podrà albirar-se en l’experiència del viatge, entès com un trànsit perpetu.

El director grec intenta fer una adaptació moderna d’una obra clau de la literatura universal: la Odissea d’Homer o l’Ulises de James Joyce. Se n’ensurt? No he llegit cap de les obres literàries esmentades, per tant no puc contestar la pregunta. Però ara podria ser un bon moment per endinsar-me en les seves pàgines, n’estic motivada.

I la vida és un viatge, un viatge en aquest cas a la recerca d’una mirada congelada que es troba fixada en les tres bobines que busca el protagonista. Unes bobines que fan viatjar a aquest capficat i insistent director de cinema exiliat (protagonitzat per Harvey Keitel) per l’Est d’Europa, entremig dels desoladors episodis de la Guerra dels Balcans.


Un film contemplatiu, introspectiu, d’observacions acurades, de poc diàleg i d’espais escènics nodrits d’abundans usos del silenci. L’espectador pacient serà capaç de gaudir d’aquest treball fílmic buit de ritmes apressats i replè per contra d’inundant lentitud.


I és que m’agrada el cinema que es coneix com d’autor.

De banda sonora s'acompanya, entre d'altres, per la preciosa música de la grega Eleni Karaindrou.

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

He vist el tráiler de la pel·lícula, he escoltat l'Eleni Karaindrou, i m'has despertat les ganes de veure-la.
Gràcies, Gemma.

T'he de dir que l'Ulises de James Joyce me'l va regalar un amor fa molts molts anys i que, tenint en compte la seva precària economia d'aleshores, arribava a la categoria de peça de joieria. Mai, però, he aconseguit llegir-lo sencer...i mira que ho he provat!

lolita lagarto ha dit...

com la fanalet l'Ulises de Joyce vaig intentar llegir-lo fa molts anys i no vaig poder acabar-lo, sempre penso que ara ho hauria d'intentar de nou.. a veure què passa..

la vida trànsit perpetu, una mirada perduda..
Quines ganes de veure la peli!

maijo ha dit...

En dues setmanes estaré per Barcelona i miraré de trobar-la en cartellera. Com sempre, vas sembrant curiositat. Gràcies!
Una abraçada.

GEMMA ha dit...

Hola maques,

A veure si sumem lectors de l'Ulises de Joyce!

Maijo, la peli no la passen a les sales de cinema, l'hauràs de buscar en altres espais, com en biblioteques, com ha estat el meu cas.

I que no perdem mai l'esperit d'engrandir la nostra mirada, allò tan personal que ens habita.

Petons