diumenge, 18 de setembre de 2011

Casual

Moltes vegades diem coses seguint el so de les paraules com si aquestes s’associessin casualment. Després, mirem si allò que hem dit valia l’alè que hem consumit i de tant en tant descobrim que l’associació casual ha valgut una idea.

Fragment extret d'una de les pàgines de la novel.la que m'ocupa actualment La consciència de Zeno de l'escriptor italià Italo Svevo, una narració psicològica en veu d'un protagonista reflexiu i prou atípic.


I és que certament de tant en tant un viu moments inspiradament fortuïts, espais d'agradable obertura i crescuda, instants il.luminats de vocal màgia. Durant una fracció de temps aboquem sons (paraules) imprevistos que s'uneixen de manera inesperada seguint el discurs previament iniciat.

(A la imatge un dibuix de l'australiana Lucy Deslandes)

5 comentaris:

novesflors ha dit...

No sempre passa això però alguna vegada sí que he escrit alguns versos seguint el so de les paraules i crec que passat el temps són justament els que han continuat agradant-me perquè no els trobe forçats.

lolita lagarto ha dit...

totalment d'acord amb Novesflors!
les paraules que s'associen sense raó però amb intuició acaben expressant allò que les paraules raonables no poden explicar.

David ha dit...

És per això que reduir el llenguatge a mitjà de comunicació és tan absurd.

fanal blau ha dit...

Crec que m'ha passat més d'una i dues vegades...:)
Un petó, Gemma!

GEMMA ha dit...

Brillants són aquests moments màgics, on potser és l'ànima la que pren la veu!

M'agrada llegir-vos, saber el que penseu o us suggereix allò que pren viatge per aquest bloc.

Bon dimecres, pretardorenc.