divendres, 10 de juny de 2011

Partitura

El poeta Joan Margarit de vegades pren el jazz com a font d'inspiració, doncs li apassiona aquesta música. En el darrer número de la revista JAÇ surt publicada una interessant entrevista on parla de la seva relació amb aquest gènere musical. Extrec aquí els paral.lelismes que diu que veu entre poesia i jazz:

El que fa el poeta és una partitura; el poeta és una mena de compositor. Això converteix el lector en intèrpret i no pas en espectador. De la mateixa manera que el músic de jazz toca aquella peça amb una llibertat màxima. Per això un poema no serà mai el mateix una vegada el lector se l'ha fet seu, de la mateixa manera que aquell tema de jazz no sonarà mai igual. Si un poema és bo ha de ser obert i tenir l'esperit d'una peça de jazz, ha de ser com el "Lover Man".

Va ser en el concert-homenatge que se li va fer al saxofonista Ricard Roda (mort aquest passat desembre) on la seva inspiració poètica va fer-li escriure el següent poema "Algú que toca Loverman" la peça Lover Man és d'en Charlie Parker, peça que fascina a en Margarit, una mostra d'això és quan declara que si no tens Parker no funciones, és una droga necessària.

ALGÚ QUE TOCA LOVERMAN

Concentrat i tranquil està bufant
un raig d'aire calent dins el metall.
El so del saxo ve des d'un ahir
de fum de fàbriques, quan la sirena
del primer torn sonava abans de l'alba.
Recorda el primer Loverman, al Jamboree.
Per ell torna a tocar-lo,
i pels qui vam ser joves a la Rambla.
Pel jazz que els ianquis duien
en els vaixells de guerra, els anys cinquanta,
per aquelles hores
de matinada on homes amb grans mànegues
regaven les llambordes sota els plàtans.
Concentrat i tranquil està tocant altra vegada Loveman al Jamboree.
Més tard, mentre netegi l'instrument,
pensarà que la música és dins seu
com la mort dins l'ànima d'una arma.
Concentrat i tranquil, i -no ho sabíem-
era el seu últim Loverman, al Jamboree.



(A la foto una radiogradia d'un saxo; imatge extreta d'internet d'autor desconegut)

Aquí pots escoltar a en Bird.

5 comentaris:

David ha dit...

No m'estranya gens que Lover Man hagi pogut inspirar poemes, perquè és una peça meravellosa. Em sembla que Cortázar també va escriure un conte inspirant-se en la figura de Charlie Parker.
Salut!

novesflors ha dit...

I el saxo (curiosa la radiografia) és un instrument tan càlid...

Helena Bonals ha dit...

M'agraden les paraules de Margarit sobre poesia, sempre reflexionant sobre ella, fent proselitisme.

maijo ha dit...

Un post ple de poesia musicada. Un so que m'envolta, m'eleva, i fins i tot, sembla que em purifica. Sens dubte és música per a reflexionar.

GEMMA ha dit...

Hola, dir-vos que si us agrada el jazz, no us perdeu la revista bimensual JAÇ; ni tampoc l'enllaç del programa UN TAL JAÇ (l'he col.locat en imatge a la part superior dreta del bloc).

BONA SETMANA a tutti!