dimecres, 8 de juny de 2011

Manipulus

El terme manipulació prové del llatí manipulus, conformat per les arrels manus (mà) i plere, pleo (omplir), d'aquí que la seva significació original estigui associada amb la idea del que es porta a la mà o del que pot ser contingut en ella. L'etimologia del terme ens suggereix el contacte manual amb elements que es dominen (es porten a la mà) i es tracten com a coses.

El seu ús primitiu es restringia a l'àmbit dels metalls, a la praxi medicoquirúrgica i l'experimentació en física i química.

Aquest tracte amb les coses suposa que el manipulador coneix una ciència i l'art de les propietats i lleis d'aquests elements. Tot això es manté amagat i secret per a aquells que poguessin interessar-se pel resultat de la manipulació. Per tant, el coneixement i el secret són els fonaments del prestigi i de l'eficàcia del manipulador.

El terme manipulació ha patit una transposició semiòtica inesperada, ja que el seu significat s'ha traslladat de l'àmbit mecànic i físic, en antropològic i social. Aquesta relliscada lingüística del vocable ens permet parlar ara no només de l'home com a subjecte manipulador sinó també de l'home com a objecte manipulat, com a terme de l'acció manipuladora.


Ara, l’home manipula a altres homes (en educació, política, psicoteràpia, etc.) al tractar-los com coses o màquines, amb el propòsit de provocar determinats comportaments prefigurats, la qual cosa implica no adonar-se, no caure en el compte per part del subjecte manipulat que està sent-ho. L'acció manipuladora no arriba a la consciència del manipulat perquè és secreta, oculta i subtil.


Però de vegades es té la sort de ser conscient de l'estratègia de l'acció del manipulador, perquè ja es coneix l'art d'actuar de qui es té davant.

8 comentaris:

fanal blau ha dit...

Els i les titellaires, quan manipulen els fils amb les mans de les seves titelles, sempre em deixen bocabadada. Tenen la destresa, la coordinació, la imaginació, la gràcia i sovint la màgia, de fer-nos veure gairebé un personatge real.
Però el manipulador psicològic, lluny de ser un artista, cau en l'error lleig i pervers, de creure's que molts dels seus congèneres, en comptes de persones, són titelles que els pot moure a pler i a consciència en funció dels seus interessos.

Vivim en una societat que prova de manipular-nos amb tantes coses!
Però qui manipula en educació, no se'n pot dir educador; qui ho fa en política, jo mai l'anomenaria polític (o sigui que malament anem...); el que ho fa en psicoteràpia és un impostor (que els deus ens lliurin i protegeixin de caure en les seves urpes)...i podriem seguir.

Sense anar més enllà, la publicitat ens manipula constantment, tot i que intentem de tenir una actitud crítica i fem filtre amb allò que intenta seduïr-nos.
De vegades, sense uns propòsit massa conscient, volem manipular una situació perquè ens sembla que serà millor. De vegades, per molt que ens hi entestem, caiem en el parany i som manipulats, fins i tot per aquells que ens semblava que li veiem el llautó, o no li veiem la malícia.
En qualsevol cas, està bé i és important ser-ne conscient i provar de no caure en determinades trampes.
Bon apunt, Gemma!

garbi24 ha dit...

I de vegades no és tant dolent el fet de deixar-se manipular si en som prou conscients i en busquem algun altre resultat

David ha dit...

Quan no en som conscients, de ser manipulats, és quan la manipulació és més perillosa, és clar.

maijo ha dit...

Haurem d'anar amb els ulls ben oberts. Saber-nos escoltar potser ens ajudarà a no ser manipulats. La paraula manipulador ja em fa por :-)
Un post per a mantenir-nos alerta, interessant com tots els teus.
Bon dia, Gemma!

novesflors ha dit...

Per això, la capacitat de reflexió i de crítica (també d'autocrítica) haurien de ser objectius fonamentals de l'educació. Però als qui estan instal·lats en el poder (polític, social, econòmic...els interessa que aquests objectius s'assolesquen?

A veces Eau, a veces Euria, siempre Idoia ha dit...

Molt bona reflexió. Moltes vegades veiem els altres com a autentiques titelles però no som capaços de veure les nostres propies cordes.
Petons

jordicine ha dit...

Tens tota la raó. A vegades, només a vegades, el manipular sap que ho és i ja li va bé. Un post molt interessant, GEMMA.

GEMMA ha dit...

Llegint els vostres comentaris i pensant més sobre el tema i la meva vivència, diria que la major part de cops només sap que manipula el propi manipulador, ara, si aquest no deixa de fer-ho al final se li descobreix el llautó i es guanya així la maligna etiqueta difícil de desprendre's, passant a tractar-lo amb peus de plom malfiant de les seves accions i paraules. I és molt cansat.

Bon cap de setmana.