dimecres, 1 de juny de 2011

Austera

La pianista nord-americana Marilyn Crispell toca dins un estil intimista d'aromes melangiosos, transmet suau calma, s'acopla bé dins l'espai on m'ubico realitzant-me. Potser també t'agrada.



Un dels seus compositors de jazz preferits és Abdullah Ibrahim, i aquest pianista sud-africà m'encisa, toca i sona amb una elegància sublim; temps enrera en descobrir-lo vaig posar una entrada musical seva, entra aquí.

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

Jo també m'he aixecat a aplaudir-la després d'escoltar-la.
Recordo l'entrada d'Abdullah Ibrahim, que també em va impressionar.
Les peces de piano solo tenen una màgia captivadora i especial. M'hipnotitza la música i les mans que dansen damunt del teclat.
És una de les meves assignatures pendents!
Gràcies per la música!
Bon vespre, Gemma.

maijo ha dit...

És fantàstic. Aquesta seria una bona banda sonora de vida mentre seguim caminant.

Helena Bonals ha dit...

A mi tot el que és auster m'encisa. Molt bona recomanació.

GEMMA ha dit...

M'alegra que us agradi, que us transmeti bones vibracions.

Marta, per a mi el piano és un instrument de sons captivadors i gairebé sempre atraients. A veure si algun dia aproves aquesta assignatura pendent, seria magnífic.

Maijo, que maco el que comentes, realment és una música que acompanya agradablement i deixa inspirar-se en d'altres àmbits.

Helena, l'austeritat també la considero una bona aliada meva.

Bona setmana, maquíssimes!