dimecres, 25 de maig de 2011

Convivència

Seguint dins la lectura citada a l'anterior entrada, Nelson Mandela diu en una conversa amb el periodista Richard Stengel:

La gent pensarà que veig massa bondat a les persones. És una crítica que he d'acceptar i he intentat ajustar-m'hi, perquè tant si és veritat com si no, és una cosa que trobo que pot ser profitosa. És positiu donar per descomptat, actuar basant-te en el fet que els altres són éssers íntegres i d'honor, perquè tendeixes a atraure la integritat i l'honor si és així com veus les persones amb les quals treballes. I fas molts progressos a l'hora de desenvolupar relacions personals si, d'entrada, dónes per descomptat que la gent amb qui tractes són persones íntegres. Això és el que crec.


I és que avui en dia existeix un excés de desconfiança entre els uns i els altres. Toc d'atenció, intentaré modificar-me en certes circumstàncies.

(Obra de Cova Ríos)

7 comentaris:

òscar ha dit...

La desconfiança és un mal terriblement propagat. Malfiem del veí, de colors i maneres de vestir i posem en quarantena a aquells que ens donen la ma sense demanar-la.

Potser pot semblar una conclusió de comentari pèl flower power, però la desconfiança començarà a marxar a partir del dia que comencem a abraçar-nos més.

Només una mica ja seria un bon principi.

fanal blau ha dit...

Doncs per començar una abraçada per l'òscar i una per a tu!

Desconfiar a priori és una cosa que a mi, particularment, em fa sentir molt malament. Acostumem a tenir molts prejudicis, i hem d'estar al cas per no caure en la trampa. Les persones, majoritàriament són bones persones.
Si em pesés molt la desconfiança cap als altres, crec que no podria treballar on ho faig, perquè perdria tot el seu sentit.

Aquest espai fa comfiança!

Joana ha dit...

Una de les majors fites en la història de la humanitat hauria de ser la olena i total confiança entre iguals.

Una entrada ben interessant!!!

jordicine ha dit...

La confiança s'ha de guanyar, a voltes. Però vaja, si no n'hi ha, avançar per aquests mons de Déu no es fàcil. Un petó i fins aviat.

maijo ha dit...

Ens il·lustres els dies amb paraules d'un home savi.
Evitar emetre judici dels altres és un gran propòsit que cal practicar.
Et segueixo.

Helena Bonals ha dit...

Jo faig anticànons perquè crec a priori en la bondat de la majoria d'obres. No m'agrada d'anar suspenent aquells que em trobo, sinó que tracto només de trobar-los coses bones.

GEMMA ha dit...

Òscar, una forta abraçada!! (i passo la cadena que has iniciat encara que sigui afectuositat virtual, però no és menys important ni menys valuós doncs no pot ser de cap altra manera si és aquest l'escenari on ens trobem els blogers)

Marta, gràcies pels elogis i per l'abraçada, jo te n'envio un parell de caixes!

Junts a per la fita, Joana. Una abraçada!

Jordi, millor donem-la generosament, sense la perspectiva del guanyar o del perdre. Som-hi, i una abraçada!

Ens seguim doncs, Maijo. Una baraçada!

Bon propòsit Helena, deu ser per això que els teus blocs tan m'agraden. Una braçada!