dilluns, 16 de maig de 2011

Ànima

Seguint amb el post anterior, opto per afegir una visió poètica del filòsof alemany Walter Benjamin:

El poeta gaudeix del privilegi incomparable que pot ser a discreció bé ell mateix o bé un altre. Com l'ànima errant a la recerca d'un cos, entra, quan vol, en la persona d'un altre. Per a ell la persona de qualsevol és lliure i oberta, i si alguns llocs li semblen tancats, és perquè, als seus ulls, no val la pena visitar-los.


Extret de la web Atlas Walter Benjamin, on pots recórrer pel seu pensament a partir d'un extens cànon de conceptes.

(Dibuix de Judit Frigola)

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Una definició fascinant, gràcies :)

lolita lagarto ha dit...

és realment un privilegi incomparable..

fanal blau ha dit...

Jo crec que la clava!
Una definició fantàstica.
El dibuix de la Judit Frigola, com li escau a aquesta entrada!
Gràcies pel recorregut, Gemma.
Un molt bon dia!

Helena Bonals ha dit...

Sembla que el poeta pot amb tot. En tot cas és més lliure que les altres persones.

GEMMA ha dit...

Gràcies a vosaltres, per les aportacions, sense els vostres comentaris el bloc no seria el mateix.

Bon cap de setmana, de bon temps.