divendres, 1 d’abril de 2011

Gaudi

Qui canta és Maria Coma, lletra de tendresa surrealista:



... Ramats de pomes
ara rodolen
ben indiferents.
Però elles segueixen
dalt del seu arbre
xiuxiuejant cançons
amb el vent.


Les precioses seqüències del clip em confirmen que és primordial enaltir al màxim els paisatges, doncs la vegetació és generosa en plaer i vida.

A mi aquests tipus d'escenaris em toquen bellament la fibra. I si a més es juga amb el desenfoc el meu goig es triplica.

5 comentaris:

maijo ha dit...

Tens tota la raó. Els paisatges que surten al clip són el millor escenari.
Bon cap de setmana, Gemma.

garbi24 ha dit...

quan la vegetació explota nosaltres ho fem amb ella...es per això que la primavera tot s'anima

fanal blau ha dit...

Amagat hi ha un rellotge molt atent i una pometa despistada...:)
Un escenari encantador!
Bona tarda de dissabte i un bon diumenge i un bon dilluns i...

GEMMA ha dit...

Veig que sou dels meus!

Bona setmana als tres, de calor i enèrgics colors.

Ester ha dit...

vaig tenir la sort de sentir dues cançons al palau de la música. transmet moltissim!!!