dimarts, 8 de març de 2011

Principal

He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.

He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.

He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.



L'autor, anònim, es va lluir amb aquesta reflexió. L'he llegit un munt de cops, doncs circula abundosament per la xarxa, i en cada lectura el sacseig que em provoca és bestial.

Et desitjo el millor.

6 comentaris:

maijo ha dit...

Tens raó, l'he llegit moltes vegades però sempre em serveix per conscienciar-me'n una mica més de tot. És important fer una escolta atenta del nostre temps=vida.
La foto que has posat sembla del meu terreny, del delta de l'Ebre, i m'agrada seure'm al final de la passarel·la.
Una abraçada.

Filadora ha dit...

Teniu raó! i més gent que l'hauria de llegir!

jordicine ha dit...

Doncs en sembla una passada! La vida, que ja és prou difícil, s'ha de positivitzar al màxim. A voltes, quan estàs tranquil i et trobes bé, te n'adones de les coses que et perds per córrer massa i queixar-se per tot. Una reflexió que cal tenir molt present, aquesta que ens aportes, i que caldrà recordar sovint. Un petó i fins aviat, GEMMA.

fanal blau ha dit...

I jo, el millor per a tu.

Jo també l'he llegida un munt de vegades, i cap ni una, em deixa indiferent. Sempre hi ha alguna cosa que em mou, i em fa replantejar el viatge de la vida.
Una abraçada, Gemma!

garbi24 ha dit...

es brutalment real....hauria de ser classe obligada a totes les escoles, doncs malauradament aquestes coses sempre les acabem aprenent de grans i és de petits quan ho hauriem de fer

GEMMA ha dit...

Quantíssimes coses he après i seguiré aprenent, i sort que és així, si no pleguem!!!

El millor doncs per a vosaltres.