dissabte, 30 d’octubre de 2010

Canviar

Una d'Oscar Wilde per entrar al cap de setmana amb un somriure.

Disculpi'm no l'havia reconegut, he canvia tant!



A la imatge un retrat de Dorian Gray, qui per cert no fa massa vaig veure a la pel.lícula El retrato de Dorian Gray del director Oliver Parker, una adaptació de la novel.la d'Oscar Wilde editada el 1890, i no m'estranya que en època victoriana aquesta obra fos titllada amb termes immorals, doncs està impregnada de visible hedonisme, impossible de concebre dins de la moralitat que manava en el moment de ser publicada. Sort que els temps han canviat, malgrat que no en tot.

Com acostuma a passar diuen que el llibre és millor, jo no l'he llegit. I també diuen que la primera versió cinematogràfica que va fer Albert Lewin la superava, l'hauré de veure.

Canviem, si, però a millor ok? Al contrari no s'hi val.

divendres, 29 d’octubre de 2010

Confluir

Fa pocs minuts sentia aquesta reflexió:

Els Estats Units han sigut l'únic pais que han optat per una sortida keynesiana (estimular el consum) per tal de sortir de la crisi. La Unió Europea havia de portar les economies a la convergència, i ha estat al revés, les ha dut a la divergència, i a més ha fet una sortida a la baixa. Una crisis financiera que ara han de pagar els ciutadans assalariats, i per això els francesos estan dient NO amb la vaga d'aquests dies, que no sé on durà però que almenys, d'alguna manera, s'estan revelant a la situació actual.

Estimular el consum?? I dic jo ara, no creus que hauríem de fer més vagues, i per motius diversos? O una de ben global a nivell mundial?

Les anteriors paraules en cursiva són del ben considerat intel.lectual d'origen argelí i nacionalització francesa Samir Naïr.

Acaba de publicar el llibre La Europa mestiza, com un intent de reorientar aquesta Europa actual. Doncs segons declara "Europa es torna mestissa. És un procés irreversible". És un defensor de la immigració com una necessària cohesió social, introduïnt així ja fa temps el concepte codesenvolupament, que suposa una forma de cooperació en la que els ciudadans emigrants serveixen com a vector de desenvolupament dels seus països d'origen.


(A la imatge l'obra El riu, del pintor francès André Derain)

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Curós

Fins al 2 de desembre, Sonny Rollins, Chick Corea, Chucho Valdés, Omar Sosa, La Locomotora Negra, Buika, Marlango i Kenny Garrett, entre molts altres artistes, protagonitzen el 42 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Aquí deixo una fina peça, Crystal Silence, del peculiar i gran pianista nord-americà Chick Corea, que forma part del seu treball publicat el 1972 sota el nom "Return To Forever":



Es diu que va començar a tocar el piano a l'edat de 4 anys, i des d'aleshores ha tingut temps i oportunitat de tocar al costat de grans músics (com Miles Davis, Stan Getz, Roy Haynes, John Patitucci, Gary Burton...). De públic heterogeni i carrera caleidoscòpica.

A veure si t'agrada.

dijous, 21 d’octubre de 2010

Multiculturalitat

Darrerament es qüestiona la multiculturalitat, assenyalada massa sovint com que la immigració és un problema.

L'arqueòleg, antropòleg i paleontòleg Eudald Carbonell reflexionava aquest mati sobre aquesta realitat en el programa de ràdio que fa en Manel Fuentes a Catalunya Ràdio. Extrec unes paraules del seu discurs, una xerrada que he trobat tota ella molt interessant (la resta la pots seguir per la web):

En moments de la història com aquest és quan cal anar per davant de les nostres pràctiques socials si no volem anar desproveits de la capacitat constructiva que tenim com a humans.

Cada vegada hi ha respostes més etològiques i més poc humanes, respostes que obeeixen a disparar els mecanismes encestrals que tenim al nostre cervell substituint aquest tipus d'activitat mental per l'activitat que hauria de ser la lògica i la humanització, i això fa que posem en perill el nostre propi procés evolutiu conscient i per tant veig una actitud molt perillosa perquè el que fan aquestes respostes és deshumanitzar el pensament humà.

Cal una nova consciència, fa falta que hi hagi una evolució responsable, manca un progrés conscient. Cal que la consciència d'espècie es tranformi realment en un element d'educació de la nostra comunitat humana.


La societat hauria de superar comportaments etològics (animals). Hi ha uns problemes de jerarquies i uns desequilibris generats per la pròpia selecció natural. La selecció natural està en el fons de la diversitat de les espècies del planeta i en el fons també de la diversificat cultural humana. L'esforç que hi ha és la de canviar l'atzar per la lògica humana. La lògica humana ha de trencar aquest tipus de desequilibris que posen en perill la progresió de la nostra espècie al planeta. La solució està en integrar la diversitat.

Avui llegia que a Moçambic el 70% de la població viu amb 1€ diari i nosaltres no tenim ni per fer un tallat al demati. Aquesta desproporció hauria de canviar. Hi ha molts recursos al planeta. La humanitat té la solució que suposarà una revolució exponencial, estem entrant en un canvi sistèmic que ens durà a un col.lapse. Un col.lapse que ja ha arribat, però que serà un xoc important que tindrà lloc d'aquí 20 o 30 anys.

El gran canvi que hi ha per fer l'ha de fer tothom, és un canvi social que l'ha de dur tothom amb la seva activitat diària, cal fer una aportació individual doncs cal un procés d'humanització general.

Hi ha un principi d'esperança de que això sortirà bé.


(A la imatge una obra de l'artista Núria Fernández, 2007)

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Refer-se

El pianista nord-americà George Winston és un evocador de paisatges que conviden a la submersió interior.



Per a moments en que necessitis tancar plàcidament els ulls i anhelis viatjar pels camins de l'alleugeriment pacífic.

Aquest és un delicat gest pel retrobament de la teva calma.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

XVIII

La bellesa ens ensenya a respectar
l'equilibri salvatge entre el soroll
del món i el dolç crepuscle de la vida.

Paraules plenes de gemecs i pors.
Pluja de crits i altaveus rovellats.

Despullat de colors en nits eixutes
seré una imatge grisa sempre més.

Escuro els blancs i els negres de la llum.



(Poema XVIII del llibre de poemes Contraban de silenci de Jordi Roig)

divendres, 15 d’octubre de 2010

Tecura

Ja fa uns anys que vaig veure a Madrid una exposició de l'obra d'un artista ben peculiar, aleshores es feia dir Zush (batejat com Albert Porta, Barcelona 1946). L'altre dia vaig agafar pels pèls els darrers minuts d'un documental que feien sobre ell a la televisió, i vaig rememorar el dia en el que amb una amiga passejavem intrigades dins del seu espai expositiu que t'introduïa en un món tan singular que tocava l'excentricitat.

Es veu que va estar tancat a finals dels anys 60 en un frenopàtic per possessió de substàncies il.legals i té una etapa creativa ben transgressora. En aquella curiosa mostra convidava a l'espectador a conèixer la seva doble identitat, i presentava a nivell artístic el seu propi Estat, que tenia la seva pròpia moneda, la seva bandera, el seu alfabet i els seus segells. I allí davant, jo m'anava endinsant per un viatge psicomental ben íntim i estrany, on aquest plasmava la seva monstruosa realitat plena de fantasies i obsesions.


Des de l'any 2001 ha pres una nova personalitat artística i des d'aleshores es fa dir Evru. Referint-se a la seva etapa zushiana ha dit: "Jo ja no tinc res a veure amb aquestes obres, fins i tot em donen certa vergonya.”

Està considerat tot un artista, a més de científic i místic atret per les noves tecnologies i els llenguatges digitals. Ha creat una màquina de pintar, que consisteix en un programa digital anomenat Tecura, que pots instal.lar al teu ordinador com una aplicació d'escriptori, si t'interessa entra aquí.


A més té una web.

(1- Imatge del passaport del seu pais; 2- Imatges de l'aplicació Tecura)

dijous, 14 d’octubre de 2010

Sol plural

Viatge plural ha rebut un premi de part de A cau d'orella... , disculpeu-me però si trenco la dinàmica del premi i jo ara el concedeixo a tot el nombre de blocs que m'agraden: que són més de dotze, començant pel llistat dels meus blocs-simpatia, seguint pels que tinc lincats en d'altres apartats, continuant per aquells passejants ocasionals i que desconec, i acabant per tots aquells altres que encara tinc per descobrir, tenint ben present a les persones que se situen darrera o davant d'aquests donant-els-hi forma i contingut.


I per tant des d'aquí envio un SOL com el que jo he rebut a tots vosaltres, als qui ens mantenim units o ens hi mantindrem, per motius varis i amplis!

Gràcies Joanfer.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Mina

Alguns som incapaços d'esmolar un llapis sense espatllar la mina, i no obstant hi ha qui en fa un art:


Bé, a vegades la culpa és de la maquineta!!

(Desconexia el nom de l'artista, però gràcies al comentari que fa la Cris en aquest post sé que es tracta d'un fuster originari de Connecticut anomenat Dalton Ghetti)

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Encloscada

Una imatge que em van fer aquest passat estiu i m'ha arribat fa pocs dies, m'agrada, m'inspira, la trobo molt suggerent.


I a més molt oportuna, perquè a partir d'avui viuré durant uns dies com un d'aquests cargols, passejaré amb la meva casa (una bossa amb les quatre coses que considero necessàries) d'aquí cap allà, tot esperant la meva nova llar.

Gràcies per la imatge STR!