divendres, 10 de desembre de 2010

Shi

Així és com el director coreà Changdong Lee dóna nom a la seva darrera pel.lícula, Poesia (2010), que he vist a la sala Verdi de Barcelona. Si alguna cosa destacaria per sobre de les altres és l'excel.lent interpretació que fa la seva protagonista, Mija.

Sense voler explicar el seu argument extrec el que per a mi és un dels seus missatges: una de les funcions que té el recurs poètic és el de poder expressar allò que d'altra manera es reduiria en mer silenci perquè hi ha successos massa dolorosos.


La bellesa és un bàlsam.

5 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

una pel·lícula encantadora, molt d'acord amb el teu comentari i potser hi afegiria que és un plaer la calma que encomana la peli..

fanal blau ha dit...

No me la voldria perdre...
molt bon vespre de dissabte, Gemma!

Helena Bonals ha dit...

Gemma:

No he vist la pel·lícula (no en veig gaires) però he vist que has posat un enllaç al meu bloc. Em pots fer cinc cèntims de com es fa un enllaç, que no me'n surto pas?

Ester ha dit...

Bon dia, doncs serà qüestió d'anar-la a veure. Gràcies Gemma

GEMMA ha dit...

Lolita, certament és de clima calmat, la poesia té això oi?

Marta, hi ha tantes coses interessants que no ens voldriem perdre! Però el temps mana.

Helena, això que em comentes de l'enllaç, no sé a què et refereixes exactament, si vols dir a l'expressió "enllaços a aquest missatge" que surt referenciat en cada entrada, doncs jo no ho he fet servir mai, és una opció que pots activar pel blogger però desconec com s'usa. Sé que de vegades queda enllaçat amb algun bloc, però no és cosa meva deu ser de l'altra implicat.

Ester, doncs qüestió que comentarem si la veiessis.

Salut, belles companyes blogueres!!!