dimarts, 30 de novembre de 2010

Vels

Entre el nombre de benvingudes que un munt de personalitats oferien aquest passat diumenge al nou diari Ara.cat, moltes d'elles del tot estimables, es troba publicada una reflexió sobre la tasca del sociòleg que clarament trascendeix del seu camp, una idea ben expressada i clara, m'agrada:

Fer a miques el vel, comprendre la vida... Què significa això? Nosaltres, humans, hauríem preferit habitar un món ordenat, net i transparent on el bé i el mal, la bellesa i la lletjor, la veritat i la mentida estiguessin nítidament separades entre si i on mai no es barregin, per poder estar segurs de com són les coses, cap a on anar i com procedir. Somien amb un món on les valoracions puguin fer-se i les decisions es puguin prendre sense la farragosa feina d'intentar comprendre.

D'aquest somni nostre neixen les ideologies, aquells densos vels que fan que mirem sense arribar a veure. A aquesta inclinació incapacitant tan nostre Étienne de la Boétie la va denominar “servitud voluntària”. I va ser el camí de sortida que ens allunya d'aquesta servitud el que Cervantes va obrir perquè poguéssim seguir-lo, presentant el món en tota la seva desbullada, incòmoda, però alliberadora realitat: la realitat és una multitud de significats i una irremeiable escassetat de veritats absolutes.

És en aquest món, en un món on l'única certesa és la certesa de la incertesa, en el que estem destinats a intentar, una i altra vegada i sempre de forma inacabada, comprendre'ns a nosaltres mateixos i comprendre els altres, destinats a comunicar i d'aquesta manera, a viure l'un amb i per a l'altre.



Forma part del discurs d'agraïment que va fer el sociòleg polonès Zygmunt Bauman (1925) en rebre el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2010.

Que no ens manquin mai les ganes d'entendre, de desxifrar significats.

5 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

sempre mirar sense arribar a veure.. és una mica com una condemna, intentar comprendre el que no es pot..

l'elecció del text no podria esta més encertada, gràcies!

maijo ha dit...

Oberts a la comunicació, a la diversitat d'opinions, a observar el món des de diferents punts de vista i no negar-nos la oportunitat a entendre que qualsevol inconvenient conté una avantatge si el mirem des d'una altra prespectiva.
M'agrada l'Ara.
Una abraçada.

GEMMA ha dit...

Hola Lolita, doncs intentar comprendre també que hi ha un límit en la comprensió de les coses.

Hola Maijo, si les coses poden miarar-se, analitzar-se... des de diferents persprectives, i això és el que és interessant i enriquidor taambé, oi? I dir-te que a mi també m'agrada el nou diari Ara.cat, una nova finestra de comunicació que per ara m'és interessant de llegir i conéixer, amb la intenció d'oferir al lector segur altres perspectives.

Salutacions!

Helena Bonals ha dit...

A mi també m'agrada l'Ara.

GEMMA ha dit...

Ok Helena, veig que de moment conformem Trio! M'agrada que coincidim.