divendres, 12 de novembre de 2010

Precipitar-se

Un home es troba estirat en un teatre ocupant diverses butaques amb les seves cames i braços. En observar la seva actitud, l'acomodador li pregunta amb ironia:
- Està còmode? Vol que li porti un cafetó?
- No tio, crida a una ambulància que m'he caigut de la llotja.



I és que de vegades ens precipitem en judicis, a mi em va passar ahir, glups!

Bon cap de setmana.

10 comentaris:

fanal blau ha dit...

Tens raó, Gemma, a tots ens ha passat un dia o altre, i sap greu. Però després de la precipitació sempre podem disculpar-nos si cal i aclarir la "ficada de pota". Pràcticament sempre, l'altre ho entén.

Molt bon cap de setmana!

lolita lagarto ha dit...

molt bona aquesta!
sí és cert, sovint ens precipitem fent judicis verbalitzats o no.
jutjar és un verb que mai m'ha agradat..

Clidice ha dit...

com a especialista en ficar la pota i en dir allò de "terra, empassa'm", et diré: ànims! prent-ho amb bon humor :)

Bon cap de setmana :)

Jesús M. Tibau ha dit...

tens raó, els prejudicis són molt dolents. I molts acudits amaguen autèntiques classes de viure.
Allen els utilitza molt als seus films.

òscar ha dit...

Solc precipitar-me (més o menys) un parell de cops al dia.

Ho excusso amb allò de quí té boca s'equivoca ...

Books in cities ha dit...

Motl bo, però jo vull saber què et va passar :)

Joana ha dit...

Sempre ens adonem quan ja és massa tard, Què hi farem!!! de vegades estaríem més guapes si ens mossegarem la llengua.

David ha dit...

Passa moltíssim, és cert. Només resta disculpar-se i provar de no fer-ho gaire més sovint.

Helena Bonals ha dit...

Perdonar és comprendre, comprendre és perdonar.

GEMMA ha dit...

Hola Fanalet, si discupar-se sempre, bàsic. A més és que errem sense intenció!

Lolita, precipitar-se porta sovint a ensopegades, cal posar-hi humor!

Ok Montserrat, a mi per sort no m'acostuma a passar de manera freqüent. Ja et demanaria consell si veig que va a més!

Humor savi, Jesús!!

Ostres Òscar, però vigila amb els precipicis eh!

Benvingut a Viatgeplural Books, què em va passar?? és que ja he passat pàgina, m'agrada viure en el present.

Si Joana, no hi ha marxa enrera en això!

Si David, per sort no em passa massa sovint.

Helena, bon lema, maco, del tot humà.

Gràcies pels consells, salutacions, avui us les envio deturades.