dimarts, 23 de novembre de 2010

Instant

Segurament pot semblar estrany, encara que no és el primer cop que em passa, m'agrada aquest poema de Jordi Pere Cerdà, però no sé ben bé què vol dir, m'ajudes a interpretar-lo?

Un ocell, perdut el cant,
presoner d'un guiny de vidre.
Un núvol, el cabell moll,
crida ajut enmig d'un llibre,
com si sortís d'un estany.
Quelcom passa prop d'aquí;
el silenci m'ho ve a dir.
I passarà allò de sempre.
El mirall s'ha migpartit.
Una flor ha quedat testa,
de voler esmunyir-hi els dits.


(Poema Instant, de 1963)


Sobre el poeta dir que Jordi-Pere Cerdà és el pseudònim d'Antoni Cayrol, nascut a Sallagosa, Alta Cerdanya, l'any 1920. Poeta, narrador i dramaturg. Promotor d'activitats catalanes al Rosselló, ha donat a conèixer amb profunditat els problemes de la cultura catalana a la Catalunya Nord en nombrosos articles. Les seves creacions literàries, de to elegíac i bucòlic, tenen com a matèria l'amor, el treball i l'autobiografia com a antifeixista. Ha estat guardonat amb el Premi de Literatura de la Generalitat (1989), el Premi Nacional de Literatura (1999), amb la Creu de Sant Jordi (1986) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1995), entre d'altres.

Extrec part d'una conversa publicada a la Revista Àrnica l'any 2000 en que l'escriptor responia així a un parell de preguntes, que les transcrit perquè vull destacar-les, sobretot la darrera:

—Com es veu Catalunya des del Rosselló?

—Jo tinc una visió una mica especial, sense voler-ho, perquè sóc a la frontera. He descobert el català a partir d'una formació francesa i això marca molt.

—Com se sent més còmode, escrivint en català o en francès?

—En francès he escrit articles, però de seguida vaig saber que no podia escriure en francès perquè el meu pensament i el meu sentiment eren catalans. Això m'ha portat problemes a l'hora de desenvolupar les meves obres.

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Això del núvol que crida ajut "enmig d'un llibre" és el que m'agrada més: la lluita d'allò immaterial per transcendir, encara que només per un instant, després "passarà allò de sempre".

Et convido a participar al joc proposat a http://dcapelca.ebre.cat

fanal blau ha dit...

En uns dels tants instant del 63 jo vaig aparéixer...;)
Un desencís?

Tornaré a llegir-lo perquè també m'ha dit encara no sé ben bé què, però...

De vegades, la poesia, és més epitèl·lica que comprensiva.

lolita lagarto ha dit...

sembla que parli de la tristesa del que és inevitable..el pas del temps, la sensació de no trobar el nostre lloc,ocell que no canta, núvol enmig d'un llibre..
és trist com ho és una part de nosaltres, també trista..

GEMMA ha dit...

Gràcies pel vostre ajut!

Si, m'he adonat que és de to trist, que parla d'instants en plural més que d'un instant en singular. Instants de la vida en que sempre van passant coses, més o menys quotidianes, més o menys inversemblants. Però tot expressat sota una mirada abatuda.

Que bé que hi sou!

Joana ha dit...

Sembla un poema molt trist, un cant al desencís de la vida. Crec que fa referència a moments anímics que ens fann veure les coses de forma totalment diferent a com les veuriem quan tenim els ànims millors, una distorsió de la natura de les coses, que fa qque semblen totalment diferents a com són en els moments normals o en els de màxima felicitat.
Sols és un punt de vista, el meu. No sé que opines ni que et sembla la meua lectura, però és el que veig.

Bon capde i per uns instants plens de felicitat, que falta ens fa a tots!!!

GEMMA ha dit...

Hola Joana, "distorsió de la natura de les coses..." moments que tots tenim, en els que la percepció pren altres formes protagonitzades per sensacions incomòdament hostils.

M'agrada com ho has expressat.

Gràcies per la teva aportació.