divendres, 26 de novembre de 2010

Evolució

Patim, patam patum...


Eps!

(extret de www.elhinodoro.com.ar)

11 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

ei, que jo no m'assec així a l'ordinador!
Bé, una mica sí.

fanal blau ha dit...

Per pensar-hi, sí!
Eps!
Tanco i m'aixeco, eh?

Una abraçada, Mònica.

Clidice ha dit...

sempre he trobat a faltar el paral·lel amb femelles, seria igual? bé, l'últim i el primer segur que si :P

Ester ha dit...

jejejeje patim, patam, patum...com és l'evolució! ja podem fer estiraments d'esquena per no acabar amb una ciàtica de cal deu!!!
Petons de divendres gemma i bon cap de setmana

Joana ha dit...

He, he,he, torenm als origens, al menys pel que fa a la postura!!!
No sé com emprarà el Tibau l'ordinador!!!
Que tingues un bon cap de setmana!

David ha dit...

I això ho hauríem de considerar com a progrés o com a regressió?
Salut!

garbi24 ha dit...

tornem a les postures inicials però molt més sofertes.....on vas a parar

Mireia ha dit...

molt bo!!

Ara bé, de l'evolució ètcia i moral, millor ni en parlem!!

GEMMA ha dit...

Ei Jesús, vigila amb l'esquena, et recomano la classe d'esquena sana o d'estiraments holístics que parteixen al gimnàs que vaig!!

Marta, amb moderació tot es bo, sinó n'abuses tu tranquil.la.

Montserrat, en femelles jo crec que seria igual, més maques això si (jaja!)... però tu com el faries?

Ester, ciàtica?? Què és això? Ho coneixes potser? Somric...

Joana, això que dius d'en Tibau m'ha fet riure un munt. Suposo que hi ha moltes possibles postures, no provoquem al personal ara eh! jaja!

David, doncs... esperem que anem cap a un progrés amb bona entesa, de totes maneres potser ens creiem massa pretensiosos i només evolucionem acord a la nostra genètica... per pensar i debatre.


Joan, incòmodes postures pels qui no saben ajustar la cadira a la mida de la taula, això són riscos laborals o ocials!

Mireia, sobre ètia i moral en podem parlar i fer una vinyeta també, saps dibuixar? Jo ho duc fatal.

Salutacions, i ull l'esquena!

Martona ha dit...

Sempre he dit que quan surts de casa,d'aquesta societat tan summament consumista i globalitzada que ens té atrapats, hi ha altres mons fora, potser no tan moderns, tal vegada no tan evolucionats però que guarden part de l'essència de l'ésser humà que nosaltres hem anat perdent pel camí i al final una s'adona que aqui lluny de viure només es sobreviu i per respirar vida s' ha de marxar fora i apropar-se a altres mons.

GEMMA ha dit...

Ben dit, Martona.

Hi ha molts camins dins d'aquest món tan ampli que ens porten cap a realitats i vides ben diferents, i en molts aspectes ben distants en tecnologia, però conserven tradicions i maneres de fer que tan de bo no s'haguessin perdut en tanta mesura. L'equilibri és un art!

Gràcies per l'aportació.