dimarts, 9 de novembre de 2010

73-1-2-116...

Ens diu Julio Cortázar: Jo crec que des de molt petit la meva desgràcia i la meva dita al mateix temps va ser el no acceptar les coses com donades. No en tenia prou que em diguessin que això era una taula, o que la paraula "mare" era la paraula "mare" i aquí s'acaba tot. Al contrari, en l'objecte taula i en la paraula mare començava per a mi un itinerari misteriós que de vegades arribava a franquejar i en el que de vegades m'estavellava. En resum, des de petit, la meva relació amb les paraules, amb l'escriptura, no es diferencia de la meva relació amb el món en general. Jo semblo haver nascut per no acceptar les coses tal com em són donades.

I és que per fi he llegit un clàssic d'aquest autor, Rayuela (1963), pendent des de feia temps, i del meu interès pel que representa. Novel.la que m'ha agradat de llegir, amb una història que està bé, però sobretot crida l'atenció la forma de ser exposada que passa a ser el seu gran atractiu.

Un llibre obert a un munt de vivència amb rostre autobiogràfic, novel.la filosòfica i metafísica, de caire surrealista, plena de fantasia, humor, psicologia... dirigida per la batuta de la mirada culta del seu escriptor, a qui li apassionen els jocs de la intel.ligència.

I com si es tractés d'un joc, com podria ser el de la xarranca, una possible interpretació del seu títol, un pot anar saltant de capítol en capítol i marcar així una o altra ruta argumental. És una mena d'experiment narratiu, amb un intent de que el lector sigui subjecte actiu sense optar per aquella acostumada posició fàcil de llegir i prou. Per tant està pensada per ser llegida no només en una direcció, sinó també segons l'ordre que decideixi el lector, i per tant el lector contribueix a crear l'obra. Jo de moment l'he llegida des de la posició còmoda, potser en una altra ocasió ho faci des de la considerada incòmoda (anar saltant de davant a darrera -i de darrera a endavant- seguint una numeració impresa).

I es comprova el que es diu, que tota l'obra va ser feta a través del llenguatge, perquè empra recursos innovadors i atrevits, com optar molt sovint per inventar-se paraules, jugant també amb els sons i les lletres (m'ha recordat el llenguatge actual usat en escriure els sms del mòbil).


L'edició de Cátedra està ben currada, conté un munt de notes a peu de pàgina, referències de diferents temàtiques que amplien i situen al lector dins la narració (a més de cultivar-lo), per tant la recomano. I pels que els hi agradi el jazz que sàpiguen que aquest gènere musical apareix com una nota recorrent.

Estem davant d'un protagonista que imagina un projecte humà, que no s'ha realitzat encara, l'home veritable.

Agraïdament pretenciós!

Per cert, quant de temps farà que no jugo a la xarranca... anys i panys. Doncs no pot ser, ara vaig a per un guix i em dibuixo un d'aquests taulers.

Aquí tens la seva pàgina web.

7 comentaris:

fanal blau ha dit...

Espera'm que vinc!

Rayuela, m'agradaria rellegir-lo. A mi em va encantar!

Bon migdia, Gemma!

digue'm ariadna ha dit...

... Em va impactar. Rayuela, llegida en "ordre" i en "desordre", va ser d'aquelles lectures que em van marcar, i diria que puc afirmar allò de "per sempre més", malgrat tenir pendent la seva (re)lectura ara, amb el sedàs dels anys...

David ha dit...

Ai, que no l'he llegida! I que me la miro de reüll cada cop que passo per davant del prestatge on la tinc... M'hi de posar ja! (això que dius del jazz ha estat definitiu).

Ester ha dit...

Jo també m'apunto a jugar a la xerranca...
No le llegit però ja em venen ganes. Ara que tinc més temps...és una bona proposta. Gràcies Gemma!!!

Helena Bonals ha dit...

Massa experimental. No sé si me'l podria llegir. Però si ho fes no consultaria enlloc.

Joana ha dit...

Genial la teua proposta, Gemma. Ara no tinc molt de temps, vaig llegint a estonetes i porte dos llibres al temps. De tota manera moltes gràcies per la suggerència.

GEMMA ha dit...

I tant que t'espero Fanalet, jugar sola no serà tan divertit!

Veig Ariadna que has fet la lectura completa, jo també crec que és una obra que té un abans i un després sobretot en el moment que va ser publicada per primer cop, encara que ser transgressor sempre du a crítiques de tot tipus.

David, és bo unque hi hagi una motivació i algun estímul per fer qualsevol pas, doncs ja saps si el jazz et porta a Rayuela ja m'ho explicaràs.

Ei Estereta, veig que ja som tres per jugar, algú més s'apunta?

Helena, no és massa experimental, que va, senzillament està escrita sota altres regiments. No cal consultar res, és opcional, però les notes que surten a l'edició Cátedra van molt bé al lector per saber qui són certs personatges, què signifiquen certes paraules... i també per situar l'obra en el temps.

Joana, hi ha tant per llegir i per poder escollir, oi? El camí de la lectura el dirigeix un mateix, i si som el que llegim, doncs jo ja sóc una micona rayuelista...

Petons per a tots!