dilluns, 18 d’octubre de 2010

XVIII

La bellesa ens ensenya a respectar
l'equilibri salvatge entre el soroll
del món i el dolç crepuscle de la vida.

Paraules plenes de gemecs i pors.
Pluja de crits i altaveus rovellats.

Despullat de colors en nits eixutes
seré una imatge grisa sempre més.

Escuro els blancs i els negres de la llum.



(Poema XVIII del llibre de poemes Contraban de silenci de Jordi Roig)

6 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

un poema bonic i dur, "despullat de colors en nits eixutes seré una imatge grisa sempre més".. déu n'hi do!
el blanc i el negre són la combinació perfecte, l'expressió és clara i precisa.
La fotografia un encant!

Ester ha dit...

hola bellesa, bon dia de dilluns

garbi24 ha dit...

Diga'm el que vulguis però jo en la foto hi veig el tors nu d'una dona...mugrons inclosos.
Potser que m'ho faci mirar....!!! o potser ha estat la bellesa de les lletres.
Bona setmana

la vida té vida pròpia ha dit...

Aquest poemari de Jordi Roig és una petita meravella. Gràcies per deixar-nos-en fer un tast!

David ha dit...

No conec en Roig, ho hauré d'arreglar!

GEMMA ha dit...

Bon anàlisi Lolita lagarto. És dur però està expressat amb un refinament preciós.

Hola Ester, joia de les arts, petons!

Joan, jaja! Les lectures sempre són subjecives però enriquidores per a tots. Bona setmana, maco.

Benvinguda a Viatgeplural "La vida té vida pròpia", sí per a mi és un poemari exquisit, ha estat tot un bell descobriment.

David, ara ja en saps d'ell una mica, jo en sabia poc d'ell eh!