dijous, 21 d’octubre de 2010

Multiculturalitat

Darrerament es qüestiona la multiculturalitat, assenyalada massa sovint com que la immigració és un problema.

L'arqueòleg, antropòleg i paleontòleg Eudald Carbonell reflexionava aquest mati sobre aquesta realitat en el programa de ràdio que fa en Manel Fuentes a Catalunya Ràdio. Extrec unes paraules del seu discurs, una xerrada que he trobat tota ella molt interessant (la resta la pots seguir per la web):

En moments de la història com aquest és quan cal anar per davant de les nostres pràctiques socials si no volem anar desproveits de la capacitat constructiva que tenim com a humans.

Cada vegada hi ha respostes més etològiques i més poc humanes, respostes que obeeixen a disparar els mecanismes encestrals que tenim al nostre cervell substituint aquest tipus d'activitat mental per l'activitat que hauria de ser la lògica i la humanització, i això fa que posem en perill el nostre propi procés evolutiu conscient i per tant veig una actitud molt perillosa perquè el que fan aquestes respostes és deshumanitzar el pensament humà.

Cal una nova consciència, fa falta que hi hagi una evolució responsable, manca un progrés conscient. Cal que la consciència d'espècie es tranformi realment en un element d'educació de la nostra comunitat humana.


La societat hauria de superar comportaments etològics (animals). Hi ha uns problemes de jerarquies i uns desequilibris generats per la pròpia selecció natural. La selecció natural està en el fons de la diversitat de les espècies del planeta i en el fons també de la diversificat cultural humana. L'esforç que hi ha és la de canviar l'atzar per la lògica humana. La lògica humana ha de trencar aquest tipus de desequilibris que posen en perill la progresió de la nostra espècie al planeta. La solució està en integrar la diversitat.

Avui llegia que a Moçambic el 70% de la població viu amb 1€ diari i nosaltres no tenim ni per fer un tallat al demati. Aquesta desproporció hauria de canviar. Hi ha molts recursos al planeta. La humanitat té la solució que suposarà una revolució exponencial, estem entrant en un canvi sistèmic que ens durà a un col.lapse. Un col.lapse que ja ha arribat, però que serà un xoc important que tindrà lloc d'aquí 20 o 30 anys.

El gran canvi que hi ha per fer l'ha de fer tothom, és un canvi social que l'ha de dur tothom amb la seva activitat diària, cal fer una aportació individual doncs cal un procés d'humanització general.

Hi ha un principi d'esperança de que això sortirà bé.


(A la imatge una obra de l'artista Núria Fernández, 2007)

7 comentaris:

estrip ha dit...

molta raó, però en som capaços? Esperem que un dia pensem que sí i ens hi posem!

David ha dit...

És difícil no compartir les seves paraules, però, és clar, aquest canvi que proposa, com es fa?

garbi24 ha dit...

si els que ens manen no son capaços de donar-nos exemple....com ho fem?

Mireia ha dit...

Uff!! Jo no tinc tan clar que es pugui produir aquest canvi!

babel36 ha dit...

Hola Gemma, ya sería bonito ver hecha realidad esta propuesta. Pero visto lo cotidiano, parece tan lejana...

Saludos ;)

maijo ha dit...

M'hi sumo al principi d'esperança. Per potenciar un canvi s'ha de tocar fons, és evident que comencem a tocar.
Una abraçada.

GEMMA ha dit...

Després de llegir-vos, afegiria una cita que m'agrada molt “res és impossible per a un cor valent”.

Jo crec que el canvi ja l'estem fent des del moment que posem consciència del fet, ara bé cal actuar de manera coherent, i sovint se'ns escapa. Si cadascú exerceix el canvi dins del seu petit àmbit, tots sumem. El problema està en si la majoria no segueix aquesta línia i va fent la seva pensant que no serveix de res. Massa sovint em trobo amb comentaris que semblen dir que tenir aquesta mentalitat constructiva és de tontos, però que trist, i que fàcil és no fer res, veure-ho tot tant llunyà, culpar als demés i generalitzar constantment... Cadascú és un viu exemple, cadascú hauria d'actuar amb exemple. Un més un fan dos... i així fins a mil de milions, tantes persones com consciències hi ha al món.

Malgrat tot, jo també tinc esperançes.

Gràcies pels vostres comentaris, diria que són del bàndol constructiu.