dilluns, 4 d’octubre de 2010

Encloscada

Una imatge que em van fer aquest passat estiu i m'ha arribat fa pocs dies, m'agrada, m'inspira, la trobo molt suggerent.


I a més molt oportuna, perquè a partir d'avui viuré durant uns dies com un d'aquests cargols, passejaré amb la meva casa (una bossa amb les quatre coses que considero necessàries) d'aquí cap allà, tot esperant la meva nova llar.

Gràcies per la imatge STR!

7 comentaris:

garbi24 ha dit...

Sembla com si els ulls et sortissin de les mans....pensant amb la nova llar...

lolita lagarto ha dit...

tambe ho he relacionat amb uns ulls desorbitats..
una imatge molt bonica, que gaudeixis ben aviat de la teva nova llar!

fanal blau ha dit...

Gemma,

aquesta fotografía és preciosa, i molt suggerent com bé dius!
Un bon trasllat cap a la nova llar!

David ha dit...

Sí que n'és de maca, sí. Que vagi molt bé el trasllat!

digue'm ariadna ha dit...

... Molt suggerent i, en el meu cas i en certa manera, evocadora, donat els anys que vaig anar d'un lloc a un altre, duent les meves coses a l'esquena... Espero que aquest temps d'espera no sigui massa llarg...

Ester ha dit...

i és que les fotos no es fan perque si...sort gargoleta i gracies a tu GMM

GEMMA ha dit...

Curiosa visió Joan, quina imaginació!!

I tu també Lolita? Carai! ja en sou dos. Gràcies pel bon desig que m'envies.

Fanalet, gràcies!

Gràcies, David, espero que no trigui en arribar el segon trasllat, ja n'he fet un!

Ok Ariadna, veig que tens u passat de cargoleta eh! Jaja! Espero que no trigui massa en inicar una nova etapa.

Res es perquè si, oi? Xulíssima, gràcies de nou.