dissabte, 4 de setembre de 2010

Pètal

Fins avui no coneixia al poeta valencià Vicent Andrés Estellés, però ara ja si, tot gràcies a algun dels vostres blocs. Indagant sobre ell decideixo posar aquest poema que transmet el plaer de les petites coses, i de la varietat, gaudiment que comparteixo enormement, tota una col.lecció de ben deleitats pessics de vida:

HORACIANES, XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.


(Poema XLII del seu llibre Horacianes (1963 - 1970)


La vida apreciada en les coses que diríem són ben senzilles i quotidianes, aquelles que tenint-les davant poden semblar-ne insignificants i sovint passen inadvertides.

La imatge no és meva però ho podria ser, doncs m'encanta fer imatges amb l'òptica macro!

2 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies Gemma per la teua aportació. Apreciar la senzillesa de les petites coses ens pot omplir de felicitat. Mirarem d'aconseguir-la.

GEMMA ha dit...

Gràcies a tu per també incitar-me a coneixe'l!