dijous, 2 de setembre de 2010

Nuvolada


El terreny imposava, la situació era alertant, dins un castell d'interrogants i dubtes albiro el disseny d'una estratègia.

Resolta la inquietud, fuig el vertigen i la calma m'abraça.

9 comentaris:

òscar ha dit...

Els terrenys tenen la dubtosa virtut de imposar massa i massa sovint.

Clidice ha dit...

l'estrés (del bo) ens alerta tots els sentits per trobar aquesta estratègia :)

garbi24 ha dit...

si ha arribat la calma és que l'estrategia ha estat bona

maijo ha dit...

Els interrogants sempre volen respostes. Cal ser creatius per a obtenir-les.
Una abraçada.

estrip ha dit...

estratègia... aquesta deu ser la paraula clau!

David ha dit...

Mentre no sigui una calma passatgera, oi?

digue'm ariadna ha dit...

... Desitjo que sigui una abraçada ben càlida... Paraula i imatge semblen tenir camins diferents, però quan es troben i aquesta trobada és tan intensa, els ulls aliens arriben a preguntar-se quina fa brollar a l'altra...

Joana ha dit...

Molt líric, evocador i ben trobat!

T'apuntes a la Diada d'Estellés? És dema, però jo tot i les vacances blocaires, ja ho he fet!!!
Algun dia pararé i mira que m'havia fet el ferm proposit de no entrar a la xarxa!!!

GEMMA ha dit...

Si Òscar, hi ha terrenys que imposen.

Montserrat, estrès i estratègia, un tàndem bo d'anar ben junts.

Tens raó Joan, un bon símptoma, del tot plaent.

Maijo, que no manqui mai la creativitat en res, és imprescindible, oi? I sovint imprevisible.

Estrip, la clau és l'estratègia doncs, saber obrir el pany.

David, si és passatgera, confiem que ja vindrà una de nova i diferent.

Aridana, el castell aquí apareix fosc, però ara ja està ple de llum i roses. Maques paraules les teves.

Joana, propòsits... somric! Dependència o enyorança?

Ja has vist que el teu compatriota Estellés avui protagonitza el post de viatgeplural, una nova coneixença.

Salutacions i bon cap de setmana a tots!