dimarts, 14 de setembre de 2010

Magistral

Potser et pot semblar una obvietat, però és tan vital!

Les persones no fan el que haurien de fer...
El cor es trenca...
Els pares moren...
Els companys obliden els favors...
Les carreres acaben...
Però, els veritables amics sempre hi són, no importa a quant temps o a quants quilòmetres es trobin. Un amic mai està més distant que l'abast d'una necessitat, fent barra per tu, intervenint al teu favor, esperant-te de braços oberts o beneint la teva vida.



Cuidem-nos, l'amistat s'ho val.

12 comentaris:

garbi24 ha dit...

és per això que cal conservar-los bé, son un tresor propi.

Clidice ha dit...

res millor que l'amistat, d'ella en vénen tots els beneficis de l'ànima :)

Cris ha dit...

Qui té un amic té un tresor. Ja ho diuen!
Hi ha gent que no ho valora i no sap el què es perd!

Petonets! :-)

fanal blau ha dit...

Mai no n'he tingut dubtes, però ja no en tinc: cuidem-nos els tresors de l'amistat perquè són tresors valuosos i autèntics.

Una abraçada, Gemma!

GEMMA ha dit...

L'amistat de debò no té preu, és una de les millors coses que un pot tenir. Petons!

David ha dit...

És tan difícil tenir un amic de debò!

GEMMA ha dit...

Si David, quanta raó tens, però desitjo que tinguis algun d'aquests tresors. Salut!

Helena Bonals ha dit...

"les carreres s'acaben", però continuen per uns quants.

annna ha dit...

nomès cal tenir un problema greu per saber quants d'aquests amics tens de veritat, llavors sabras els tresors que realment tens.

annna

GEMMA ha dit...

Amb el pas del temps moltes carreres s'acaben, però tens raó Helena en que sempre hi ha alguna carrera vital que seguir!

Annna, jo crec que tampoc cal haver de trobar-se amb greus problemes, amb petits detalls se sap qui tens.

Helena Bonals ha dit...

Veig que m'entens, Gemma.

GEMMA ha dit...

Si Helena, ens hem entés, somric.