dijous, 26 d’agost de 2010

Autojustificació

Segons Leon Festinger, autor de la teoria de la dissonància cognitiva fa més de 40 anys, "les persones no suportem mantenir al mateix temps dos pensaments o creences contradictòries, i automàticament, justifiquem aquesta contradicció, encara que per això sigui necessari recórrer a argumentacions absurdes", és a dir, l'ésser humà necessita sempre sentir que totes les seves accions, pensaments i creences són coherents. En cas de no ser així es produeix una "Dissonància cognitiva" (o pensaments incongruents) i per reduir-la recorrem a la "Justificació Insuficient" o "autojustificació".

L'obsessió humana per la coherència ens fa arribar ràpidament a la incoherència, aquí algun exemple, però segur que en saps i n'has viscut molts:

- Una persona conduint el seu cotxe tria la carretera equivocada i en lloc de reconèixer l'error diu "més endavant hi ha una cruïlla que ens porta a l'altra carretera" o "que per aquesta també arribarem" o "que ara no es pot retrocedir". El curiós és que això mateix ho diu tot i que no estigui acompanyada, perquè també cal convèncer a si mateixa.

- Una dona fumadora llegeix en una revista que fumar treu uns quants anys de vida. Ella sap que és cert però ho justifica pensant "però treu els últims anys que són els pitjors".

- Si normalment votem al partit A però resulta que ens agrada més el programa electoral del partit B, és possible que sentim que alguna cosa no va bé en nosaltres. S'opta aleshores per canviar el nostre vot en les pròximes eleccions, o bé podem donar menys valor als continguts del programa del partit B (per exemple, recordant que en realitat pocs partits compleixen amb tot el que prometen en els seus programes).


Et deixo en link la faula d'Isop sobre La guineu i el raïm que il.lustra de meravella tot això.


(Imatge de Joaquín Albaladejo)

5 comentaris:

David ha dit...

La coherència està sobrevalorada, oi? Som incoherents per naturalesa, però costa d'acceptar. Salutacions, Gemma!

Joana ha dit...

Sempre intentem justificar-ho tot, fins allò que de ninguna de les maneres te justificació, però si no ho fem esn sentim molt mal, crec que és un mecanisme de defensa que fem servir sense adonar-nos-en

joanfer ha dit...

Ara entenc moltes coses, jejeje... Bon post Gemma!
Petons.

marta ha dit...

És difícil ser coherent, no hi ha dubte, fins i tot amb nosaltres mateixos. Enganyar-nos és la solució.

GEMMA ha dit...

Crec que saber-ho desdramatitza molts pesars, ajuda segurament a seguir avançant pel camí d'aromes més purs, possiblement d'aquells més autèntics.

Gràcies per les vostres aportacions, sempre enriqueix i amplia la perspectiva del post.

Salutacions!