dijous, 15 de juliol de 2010

Òxid de ferro

Els nombrosos mites que evoquen la gènesis de la Terra la descriuen com de color vermell. I la ciència ha posat en evidència que el pigment més estès en la superfície del globus és l'òxid de ferro, que es torna vermell en quan s'altera.

És doncs molt probable que el primer continent fos vermell al principi de la seva història i els paleontòlegs l'anomenen "continent dels vells gresos vermells". Sobre aquesta terra primordial apareixen les formes de vida més complexes que són els animals de sang calenta.

Per a moltes cultures, el color vermell es percep com la sang coagulada de la terra. En la tradició hebraica, el primer home es va fer amb argila vermella. Déu l'anomena Adam i en hebreu, dom, significa "sang" i adama, "terra dels homes". En llatí, adamus es tradueix per "fet de terra vermella". A la Polinesia, el primer ser viu és una dona, feta per un déu amb la sorra de les vores d'una illa. Al Tíbet, els déus erigeixen un home de pell roja. A la Xina es va modelar el primer home en una cavitat de forma humana, plena d'argila vermella que havia dut la pluja. L'home va cobrar vida gràcies a l'acció dels raigs de sol. Avui se sap que els aminoàcids que constitueixen la base fonamental de la química dels sers vius secreten un líquid vermell ataronjat. Més que els demés colors, el vermell es percep com portador de força. Està intimament relacionat amb la sang de la vida i amb el de la mort.

Associat a la feminitat, evoca la sang de la fecunditat, quan flueix per primer cop i quan acompanya als naixements, però també és senyal d'esterilitat si torna inevitablement tots els mesos. Associat als homes, és el color de la sang abocada en la caça i els combats, o quan hi ha que venjar un crim.

El vermell, que posseix una simbologia molt rica, es troba en el cor de nombroros rituals per indicar el poder de la fertilitat o de la virilitat, els seus excessos i els seus perills. Intervé també en les cerimònies que asseguren la cohesió del grup i per reforçar el poder dels objectes de culte. Però, ja sigui que s'utilitzi en activitats masculines o femenines, el color vermell atrau i repel.leix. Fascina, sempre en totes parts.



Fa uns dos mil milions d'anys, l'escorça terrestre va elaborar un continent únic, la Pangea. A partir de capes sedimentàries colorejades de vermell degut al seu gran contingut d'òxid de ferro i de manganès.

I no cal anar molt lluny (a la imatge el Monument Valley, a Arizona) per veure que l'òxid de ferro enrogeix nombrosos paisatges del nostre planeta.

6 comentaris:

òscar ha dit...

Malgrat l'evident docència de l'apunt jo, la veritat, he quedat una mica embafat de tant color vermell les darreres setmanes.

Lydie Bianco ha dit...

Doncs jo no m'he quedat gaire embafada amb el roig! De fet, m'ha agradat sentir aquesta empatia nacional. Per primera vegada en tota la meva vida (que reconec que és prou curta), m'he sentit en un país feliç i unit.

Helena Bonals ha dit...

És curiós això que el color vermell "atrau i repel·leix". Als pobres "toros" sembla que només els atreu.

garbi24 ha dit...

Ara se perquè sempre m'han agradat tant els Ferrari.....clar el vermell, gràcies. I bon cap de setmana

David ha dit...

Són ben curiosos els significats diversos que s'associen als colors. Recordo que a Eivissa també em va sorprendre la coloració rogenca del terra d'algunes zones.
Salutacions!

GEMMA ha dit...

Els colors per a mi són part de l'alegria de la vida... transmeten i estimulen gran munt de belles sensacions!