divendres, 9 de juliol de 2010

Elegir

El silenci ha de ser triat, mai forçat. Paraules extretes de l'article Triar el silenci del David del bloc Where's there? , publicat a la revista trimestral Llengua Nacional.

En un dels seus posts va comentar que havia escrit un parell d'articles en aquesta revista i com que m'agrada com enfoca les temàtiques que tracta en el seu bloc, em va venir de gust llegir tals articles (és el darrer número publicat fins ara en aquest 2010, el núm.71 ). I ara tinc ganes de fer-ne ressó d'aquest per aquí, perquè crec que val la pena de saber el què diu, per a mi del tot interessant, fins i tot podria ser que un cop llegit estimessis més les llengües i tot el seu ric contenidor d'essència, a mi m'ha aportat fèrtils grams de consciència sociolingüistica.

L'article tracta de la llengua idiomàtica. Es diu que el ritme de desaparició de llengües va a un ritme accelerat, sembla ser que cada deu dies en desapareix una. Es critica el fet de que no es reconegui que una llengua és més que un fenòmen individual i prou, doncs és més que un mitjà de comunicació, i va més enllà perquè es diu que això és el que menys són.


Aquí deixo doncs unes quantes pinzellades:

- Quan mor una llengua mor una manera de veure el món, un gènere de memòria, com diu George Steiner. La desaparició d'una llengua implica un empobriment global, perquè s'esvaeix una possibilitat d'interpretació de la realitat. La desaparició del llatí (en aquest cas podríem parlar de canvis o d'evolució cap a altres formes, que no pas de mort) és un bon exemple del que espera, tard o d'hora a qualsevol llengua. (...) I no ens enganyem: la immensa majoria de llengües acaben desapareixent perquè han entrat en conflicte amb interessos que no tenen res a veure amb factors naturals.

- L'ús de les llengües depèn sempre de factors socials i polítics i mai no es pot explicar com la suma dels comportaments individuals. La perversió del significat de les paraules resta aquí ben reflectida amb l'ús que es fa actualment del mot bilinguisme. Es fa servir habitualment com a sedant que dissimuli el conflicte inevitable que comporta la coexistència de dues llengües.

- El llenguatge ens constitueix com a persones. Ens articula la consciència. Configurem el que som i el que ens envolta mitjançant paraules. El llenguatge crea l'home i tot el que l'envolta, organitza la nostra experiència. Entre altres motius, l'esperanto va fracassar perquè aquelles paraules només eren comunicació. Ningú no hi pensava en esperanto.

- Si el llenguatge només fos comunicació, per què és impossible traduir? Heu provat de traduir poesia? No es pot. Es fa (i és admirable), però no es pot. En la traducció es perden infinitat de matisos (i no em refereixo només als fonètics) que són impossibles de reflectir en la llengua que es tradueix.(...) La impossibilitat de traduir va molt més enllà, i ens remet directament a la incapacitat humana per a expressar (traduir) allò que pensem. Quantes vegades hem dit o hem sentit: “És que no volia dir això'” No ho pensàvem, però ho hem dit. No som capaços ni de traduir-nos bé.

- Així doncs, quan pronunciem una paraula, convoquem tota la seva història.

- Que una llengua és molt més que comunicació, ho han entès perfectament els poders polítics totalitaris i colonials que hi hagut al llarg de la història.

- El llenguatge burocràtic o tecnocràtic, tan característic en els nostres dies, crea un buit mental semblant al que pretenien els totalitarismes tot just esmentats. Els mitjans de comunicació actuen com a còmplices del poder polític i econòmic quan propaguen a tort i a dret l'embrutiment mental que comporta el domini absolut d'això que s'ha anomenat llenguatge políticament correcte. O quan transmeten allò que diuen actualitat que, com descriu amb gran lucidesa Adan Kovacsics, és un producte que actua com a fàbrica de neurosis, l'única fugida de la qual (quasi impossible) és estar desinformat.

- I tanmateix parlem, o ho intentem.(...) Malgrat tot, la paraula és l'únic que ens queda. No tenim res més. Acceptar l'ús instrumental del llenguatge seria donar la raó als qui banalitzen la desaparició d'una llengua. El silenci ha de ser triat, mai forçat.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

didàctic, didàctic!

:)

Lydie Bianco ha dit...

M'encanta aquest escrit. Estic completament d'acord amb totes i cadascuna de les paraules posades. Em sembla molt pedagògic i cultural. És ric.

Un deu, Gemma!

David ha dit...

Caram, Gemma, ara sí que m'has deixat sense paraules!!! Moltíssimes gràcies pel teu comentari, de debò. T'agreixo molt tot el que hi dius. M'alegro molt que t'agradés l'article. Gràcies!

Mireia ha dit...

Fantàstics els fragments que has seleccionat, Gemma!!

GEMMA ha dit...

Tot el mèrit pel David, jo una lectora qualsevol que en faig difusió.

Ens seguim llegint!!

PD: Gràcies a tu David, un plaer.