dimarts, 27 de juliol de 2010

Sentit de l'humor

Si el riure pot ser provocat per la simple percepció d'incongruència, el sentit de l'humor, que pot ser empàtic o hostil, sempre implica una reflexió sobre el significat de la incongruència. O, en termes de criteris de Bergson, fa referència a la manca del sentit comú que un ser humà demostra quan actua com un objecte mecànic.


Així com es poden produir llàgrimes en abundància per motius que no són exactament de tristesa o de dolor, també és possible recargolar-se de riure per motius que tenen molt poc a veure amb el sentit de l’humor. No tan sols ho demostren les pessigolles, sinó també certes efusions estranyes de pretensió còmica que provoquen la hilaritat del públic en algunes cadenes de televisió; i, certament, si el riure gratuït i desmesurat pot ser de vegades, i parlant en termes generals, un bon indicatiu d’estupidesa, el sentit de l’humor, en canvi, fenomen d’una freqüència tan rara com la del sentit comú, sol ser més aviat un bon indicatiu d’intel·ligència.

El riure, doncs, no s’ha de confondre amb l’humor, encara que en algunes ocasions l’acompanyi de manera ben legítima i a plena satisfacció de l’interessat. No és casual que el sentit de l’humor i el sentit comú escassegin en una proporció idèntica; de fet no són sinó dues cares d’una mateixa moneda. L’humor no és possible sense el sentit comú, i el sentit comú tampoc es pot donar en una persona incapaç de captar la perspectiva humorística de la vida.


(Ens ho diu Ferran Toutain, traductor, assajista i professor, qui ha publicat assajos de retòrica i teoria literària, i ha traduït al català diverses obres literàries. També ha escrit esporàdicament textos de caràcter humorístic per a la ràdio i la televisió.)

I per satisfer el comentari de l'Estrip, aquí va una d'humor!

5 comentaris:

estrip ha dit...

definició impecable! Però hi falta una mica d'humor... :)

estrip ha dit...

ara ja és complert! tot i el retallat!

Clidice ha dit...

Moltes vegades és més indicatiu del sentit de l'humor un lleu somriure que no pas una riallada, ni que sigui una mica amarg, com en l'acudit d'en Cesc. Una abraçada :)

David ha dit...

És ben cert això que l'humor no s'ha de confondre amb el riure. A mi la gent que em fa riure més és la que explica coses graciosíssimes però ho fan sense que se'ls escapi ni un somriure.
I l'acudit d'en Cesc és brillant!
Salutacions, Gemma!

GEMMA ha dit...

Estrip, crec que gràcies a la teva suggerència el post ha quedat més rodó. Merci doncs per la teva aportació!

Montserrat, si un acudit de caire amarg però tristament ben actual!

David, doncs coincideixo plenament en el que dius, a mi em passa el mateix, em fa més gràcia l'escena real que allò que ens presenten amb humor premeditat. Salut paràs!