dilluns, 7 de juny de 2010

Ok

Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.



(Poema de Joan Salvat-Papasseit: Mester d'amor)

9 comentaris:

Clidice ha dit...

cal deixar-hi la vida en cada bes :)

garbi24 ha dit...

Cada un com si fos l'ultim....mai se sap

David ha dit...

En Salvat-Papasseit, sempre oportú. Salut!

estrip ha dit...

Això no és un poema això és un bes!

fanal blau ha dit...

Si et ve de gust, escolta'l també...
També és un bes aquesta música...

http://goear.com/listen/5a7e8b7/mester-damor-josep-tero

Una abraçada!

Miraculosa Miró ha dit...

Sens dubte el millor poema d'amor que he llegit en ma vida. El vaig aprendre de memòria de joveneta i el segueixo recitant...

maijo ha dit...

Si en teníem dubtes, entre besar o no, amb aquest poema se'ns han esvaït tots. Fantàstic, en Joan Salvat-Papasseit!

Cris ha dit...

Sempre m'ha agradat aquest poema d'en Salvat-Papasseit.

Quantes vegades deixem de besar no sent conscients que cada vegada que no ho fem es perd...com diu el poeta: la vida és comptada!

A besar als que estimem!

Petons viatgers per a tu Gemmeta!

GEMMA ha dit...

Besades magnànimes per a tots, que estan protegides de la crisis, per sort!!