dimarts, 1 de juny de 2010

Duchenne

Els experiments elèctrics del metge-investigador francès Guillaume Duchenne (1806-1875; considerat com un pioner en la neurología y en la fotografía mèdica.), li van permetre concloure que un veritable somriure de felicitat està format no només per l'ús dels músculs de la boca sinó també pels dels ulls.


Segons es diu en el llibre “L'autèntica felicitat”, escrit pel catedràtic de psicologia Martin E.P.Selligan, existeixen, doncs, dos tipus de somriure:

- El primer, anomenat somriure de Duchenne (en honor al seu descobridor, Guillaume Duchenne), és genuïna. La comisura dels llavis s'aixeca i la pell del contorn dels ulls s'arruga (com les potes de gall). Resulta extremadament difícil controlar de forma voluntària els músculs encarregats d'aquests moviments, l'orbicularis i el zygomaticus.

- L'altre somriure és anomenat Pan American (en honor a les hostesses dels anuncis de televisió de la desapareguda companyia aèria), és fingida i no presenta cap dels trets de la Duchenne. De fet guarda més relació amb el rictus que mostren els primats inferiors quan estan espantats que amb la felicitat.


Són indicadors de felicitat predits per mitjà d'un mer frunziment del contorn dels ulls. I són molts investigadors els que han suggerit que el somriure de Duchenne indica una emoció espontània i genuïna ja que la major part de les persones no poden contreure a voluntat el múscul orbicular.

10 comentaris:

Clidice ha dit...

vaja! em fa il·lusió ara tenir potes de gall :) i és que n'hi ha que només somriuen per rendibilitzar la despesa en fundes dentals. Petons i somriures arrugats :)

lolita lagarto ha dit...

ara ja sé què em passa! que la meva cara té les empremtes del somriure Duchenne... i jo sense saber-ho!
una arrugadeta d'ulls per tu!

David ha dit...

És ben interessant. Això explica el perquè sempre he tingut la sensació que es pot riure amb els ulls. Salutacions!

Eau ha dit...

Molt interesant, perque la felicitat i la tristesa tenen la seva explicació cientifica a més de la emocional. M'agrada.
Una abraçada

gerardeli ha dit...

Bonica i convincent explicació!!!
T'envio un somriure duchennès, amb els ulls ben arrugats!!!

Joana ha dit...

Sempre resulta molt gratificant passar per ací.
M'assabente de moltes coses que desconeixia.
Vens a passejar??? T'espere al bosc.
Una passejada multicolor, t'espera.
B7s
Joana

digue'm ariadna ha dit...

... Interessant i curiós... M'has faet pensar en les fonts vertaderes del gest i la mirada, capaces de fer brollar un somriure...

maijo ha dit...

Tots els matins, el mirall em retorna la meva imatge somrient. És un ritual que em carrega de bon humor per a tot el dia, i la felicitat es dispara.
El teu escrit m'ho ha fet recordar.
És molt interessant; als científics no se'ls escapa res.
Gràcies.

GEMMA ha dit...

Em sembla que sou uns fidels practicants del somriure Duchenne, fantàstic i autèntic gest expressiu d'alegria.

Bells somriures!

Miraculosa Miró ha dit...

I qui diu que no s'apren res a la xarxa? Visca el somriure Duchenne!