dissabte, 15 de maig de 2010

Reinventa't

No perdem el temps fent-nos preguntes com: Per què em sento malament?; Què puc fer per sentir-me millor?; Quin és l'origen del que sento?... Aquestes preguntes són una trampa per a que porti la meva atenció a les emocions i segueixi atrapadat per aquestes.

Preguntes distintes com: Que hi ha de magnífic en el que m'està passant?; Com puc col.laborar encara més en el meu procés de transformació?; Què és allò extraordinari que vaig a descobrir?... fan que la nostra atenció es posicioni en la recerca del camí de sortida i no es quedi envoltada en una sèrie de disquicisions que no duen a cap lloc i que l'únic que fan és mantenir-nos atrapats.



Uix! Aix!... Uau!

(Text extret del llibre Reinventarse, de Mario Alonso Puig. La il.lustració és de l'Albert Asensio)

10 comentaris:

garbi24 ha dit...

de vegades va bé no capficar-si massa, relaxar-se i viure. Si ja ho sé no és fàcil....

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Com sempre Gemma...super encertada la teva entrada!

Ultimament molts de nosaltres necessitem una empenta com aquesta per a sortir d'un cercle que nomès t'ofereix un cami sense cap direccio.

Esperarem l'avolucio de la teva idea de moment "secreta".

Una abraçada ben forta plena de muntanyes i receptes.

joanfer ha dit...

Jo sí que crec que són importants aquestes preguntes. T'ajudes a conéixe't a tu mateix/a i també a cercar les respostes per seguir fent camí... ;)

Joana ha dit...

Un post molt interessant, Gemma. Jo crec amb la cita de Niietzche:

"Aquel que tiene un poerqué para vivir, se puede enfrentar a todos los cómos"

Que passes un bon dia mentre anem fent cami.
Abraçades

Mireia ha dit...

Sóc més del parer d'en Garbi que del d'en Joanfer, Gemma, perquè de vegades ens capfiquem en pregutes fins i tot quian la vida ens porta moments de felicitat, i aleshores vivim aquests moments "només a mitges".
Et desitjo una bona setmana.

lolita lagarto ha dit...

M'identifico plenament amb la cita d'en Nietzsche que ha escrit la Joana, tenir un perquè és el més important.
Tenir un perquè vol dir tenir il·lusió i la il·lusió ens ve de l'emoció no de la raó, per tant és per l'emoció que arribarem a trobar un perquè que ens donarà alguna cosa semblant a un sentit..

Helena Bonals ha dit...

El millor que hi ha a la vida és no tenir cognició negativa. Quants maldecaps t'estalvies.

Eau ha dit...

Molt bona reflexió. Les emocions, totes, bones i dolentes, han de fluir i marxar. No ens hem d'enganxar a les emocions de forma permanent perque pasem a ser malats. Hem de gaudir del pas de les emocions i no atrapar-les ni tampoc hem de fugir de por.
Petons

laurea ipsum ha dit...

La ment sovint ens juga males passades. Alliberem-nos d'ella i utilitzem-la quan nosaltres la necessitem, no quan ella vulgui. Serem més feliços i a sobra tindrem més rendiment intelectual.

Felicitats pel bloc!

GEMMA ha dit...

Sovint ho dic però és enriquidor llegir els vostres comentaris, o dit d'una altra manera: doneu sentit a aquest bloc.

La conclusió que trec, al llegir-vos, és que cadascú ha de trobar la seva fòrmula per resoldre tot allò que l'implica, la seva pròpia manera, si no li va bé fer-se preguntes x que no se les faci, si a un altre li va millor fer-se-les de l'estil z que se les faci, si a un altre li va bé XKJLTN doncs endavant. EL que és primordial per una vida saludable és cercar i trobar el seu elixir, el seu, a la seva mida i amb les seves punyetetes si calgués, de fòrmules tantes com cors bategant.

Doncs això, que ho estem fent molt bé! jaja!