dilluns, 24 de maig de 2010

Llim

A les aigües estancades se solen formar dipòsits de terra rics en òxids metàlics amb partícules orgàniques en descomposició. Aquest llim pot colorejar els teixits o la fusta en tons bruns, verdosos, grisos o negres. Es parla de fangs tintoris i nombrosos pobles els han aprofitat.

A l'Àfrica, els fangs tintoris formen part integrant de la gamma de productes utilitzats en el tenyit. Els senuf, que viuen al sud de Mali, Burkina Faso i nord de Costa de Marfil, l'utilitzen no només per donar als seus teixits pintats tonalitats marrons i negres sinó també per decorar les seves ceràmiques i les parets de les seves barraques. A Nigèria, els hausa submergeixen en el llim, que ells anomenen “la terra del riu”, les seves robes de caça. El color amarronat que aconsegueixen permet als caçadors confondre's amb la vegetació i no ser vistos pels animals. El llim dels aiguamolls també s'usa per tenyir d'un negre mat la fusta blanca amb la que es fan les màscares.


Els fangs tintoris ocupen un lloc especial a l'oest d'Àfrica, en la civilització bambara. Tenyeixen de marró les fibres de certes teles anomenades bogolan. Aquestes teles s'usen per fer vestits rituals investits d'un gran poder simbòlic. El color marró dels dibuixos pintats és exactament el mateix que el del fang extret de les basses. I la bassa és el lloc sagrat de cada poble, on es troben reunides les ànimes dels nens per néixer, anomentats sovint com a “terres de copulació".


L'aigua i la terra humida són dos elements fonamentals en la gènesis del món, a partir dels quals la vida va poder ser possible.

A l'Àsia, el llim s'utilitza també en un marc ritual per tenyir fils de teixits anomenats ikat,que es caracteritzen per procediments de teixit molt especials. A Tailàndia, el llim de les basses on es banyen els búfals s'utilitza com mordent per fixar els tons grocs, blaus i negres.

A l'Amèrica del Nord, els indis makah sumergien els seus cistells fets d'escorça de cedre en el llim per tal de tenyir-los de negre. Les tribus que vivien a Oregón practicaven una tècnica similar amb els seus cistells de branques d'avallaner. El poder ennegridor del llim es reforçava afegint carbó.

Es veu que el tenyit en llim resisteix algun nombre de rentades, però perd ràpidament la seva intensitat.


(A la imatge un detall d'un teixit bogolan)

5 comentaris:

Clidice ha dit...

a tot el món aprecien el llim procedent de la terra i la natura, nosaltres només volem blancs purs i artificials ... ja resulta xocant ja.

kio ha dit...

Just do it!.......................................................

Joana ha dit...

Molt interessant el teu apunt.
Una abraçada d'na nova "Llir entre cards"( he,he,he)

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Com sempre Gemma, super interessat l'informaciò que comparteixes amb nosaltres.

Moltres gràcies i un petò ben fort.

GEMMA ha dit...

Joana, no entenc el que em vols dir... snif, no ho he pillat! Una braçada

Un petonàs Esther, m'agrada que sigui del teu interès.