dilluns, 3 de maig de 2010

Enraonar

Què tens, muda? - va cridar una de les germanes una vegada, en tombar-se i constatar la distància que augmentava entre elles i la Khady.

I aleshores, la Khady, no va tenir temps d'impedir que el seu cap entengués aquella paraula, que la va sorprendre perquè li va revelar el que ja feia temps que sabia sense adonar-se'n: que no havia badat la boca des de feia molt de temps.

La remor que omplia els seus somnis, vagament constituïda per la veu del seu marit, la seva, i també algunes altres, anònimes, sorgides del passat, li havien fet creure que de tant en tant parlava



Deixant de banda el context i sentit del text, aquest també em du a pensar que de fet d'alguna manera es podria dir que parlem sempre, perquè si no ho fem amb els demés ho fem segur amb nosaltres mateixos exercint l'incansable parloteig intern. I això em suggereix una pregunta: consideres que parles més temps amb tu mateix o amb els demés?

(Text extret de la novel.la Tres dones fortes, de l'escriptora d'origen senegalès Marie Ndiaye - qui apareix retratada a la imatge)

8 comentaris:

annna ha dit...

Hola Gemma, m'alegra molt la teva tornada, t'hem trobat a faltar!
Aquest espai no era el mateix senses els teus posts.

una abraçada:-))

David ha dit...

Ens parlem o ens traduïm? Potser és el mateix o potser fem totes dues coses. Salutacions!

estrip ha dit...

amb mi mateix... és greu?

garbi24 ha dit...

El més fotut es quant parlem i no ens entenem. Però jo encara considero que parlo més amb altres que amb mi mateix

Mireia ha dit...

Doncs té raó garbi, valdria la pena de vegades parlñar la meitat i entendre'ns més. oi?

no coneixia aquesta autora. Gràcies

Helena Bonals ha dit...

Jo no ho sé. Només sé que no sóc massa reservada, necessito de comentar moltes coses amb els que m'estimen.

GEMMA ha dit...

Hola Annna, que maca ets, gràcies, doncs aquí estic. Petonet!

David, quan dius traduim, vols dir posar veu al pensament, exterioritzar així el que duem dins traduint-ho? Parlem a partir de traduir el nostre pensament? Interessant. Salutacions!

Estrip, jaja, no sóc doctora, i bé jo no crec que sigui greu des de la distància que ens uneix, i si nó ja m'ho diràs que m'interessa saber-ho.

Joan, esxcusa'm, vols dir quan parlem amb nosaltres mateixos i no ens entenen nosaltres mateixos? Tinc el meu dubte del que vols dir, sorry.

Hola Mireia, benvinguda a viatgeplural, si més val parlar poc i expressar bé el que es vol
dir pel bé de tots. Salutacions, faré un passeig pel teu bloc.

Hola Helena, desitjo doncs que puguis comentar amb els teus tot allò que necessites dir.

David ha dit...

És clar, vull dir això mateix. Ens traduïm constantment (i ja se sap que traduir és trair).