dijous, 13 de maig de 2010

Contundent

Aquests dies m'estic llegint el primer llibre de l'iraquià Pius Alibek, Arrels nòmades, que haig de dir que m'està agradant, i voldria compartir per aquí part d'un tros del text que acabo de llegir-me:

Molts, a títol personal, han sacrificat les seves vides intentant salvar la humanitat, però l'hem anat asfixiant com a col.lectiu, obrint-ne les ferides amb cada individu i cada poble que hem aniquilat, amb cada paisatge i cada llengua que hem esborrat en nom de la religió, la civilització, i avui en dia, en nom de la democràcia.

Religió, civilització i democràcia; tres invents de l'home per reafirmar la seva absurda superioritat, satisfer la vanitat i justificar l'egoisme i la cobdícia. Una llarga lluita per aconseguir, el trist resultat, de ser uns superiors als altres. No importa qui aniquili a qui, en aquest instant. Els papers canvien quan les armes canvien de mans.

Un dels meus professors em va dir un dia, probablement citant un conegut pensador:” Des que els reis han deixat de jugar-se la vida al capdavant dels exèrcits, les guerres les fan covards asseguts als despatxos.”



Quanta raó té.

14 comentaris:

estrip ha dit...

a mi també m'està agradant molt.

Clidice ha dit...

cal trobar la fórmula horitzontal i descartar la vertical vigent fins ara, potser. Sembla força interessant :)

joanfer ha dit...

El llibre té molt bona pinta, i el text que has posat és trencador. No se n'adonen que, per molt que lluitin per ser superiors als altres, mai ho podran aconseguir. Aquí resideix la seva primera gran derrota.
La frase última, brutal! Absolutament d'acord... ;)

Cris ha dit...

Brutal! Un text colpidor, dels que no deixen indiferent.

Quines grans veritats que diu aquest home!

Gràcies per la interessantíssima aportació Gemma.

Petons!

FranciscoL_Swaney0806 ha dit...

如果,人類也像鼠輩一般,花很多時間來吃飯和睡覺,一定會改善健康。

David ha dit...

Les guerres són igual de repugnants les dirigeixi qui les dirigeixi. No crec que en l'origen de la religió, de la civilització i de la democràcia hi hagi cap interès per sotmetre ningú, ara, a la pràctica ha estat així quasi sempre.
Salutacions, Gemma!

Joana ha dit...

Gràcies Gemma per compartir, no conec aquest llibre, però el que ens has deixat m'ha semblat molt interessant. Realment la jerarquització de la humanitat passa per totes les invencions que s'anomen al fragment del llibre.
Mira me l'apunte, ja en tinc un més per a la llista de pendents.

T'he enviat un regalet, espere que t'agrade.
B7s

Mireia ha dit...

He vist per internet l'entrevista que li van fer a L'HORA DEL LECTOR, i em va causar molt bona impressió.

GEMMA ha dit...

Hola macos!

De fet se n'ha parlat molt d'aquest llibre (pels mitjans es clar) a mi m'està agradant, em sembla que cada cop més, encara estic pel principi, a veure que en podré dir de la seva totalitat.

Quanta estupidesa humana i que fàcil sembla el poder estar per contra vivint en pau i harmonia tots plegats.

Bon cap de setmana!

Joan Sol ha dit...

Hola!

Arribo una mica tard al post, però també vull deixar constància de la qualitat del llibre d'en Pius Alibek que estic llegint en aquests moments. Boníssim! El que més m'ha cridat l'atenció de tot el que he llegit fins ara -el jove Pius és al seminari de Bagdad-, és ferma i decidida voluntat d'aquest home de defensar en tot moment allò que considera just. Una virtut que li deuria inculcar el seu pare, que va anar a la presó per denunciar un cas de corrupció.
S'ha de ser molt valent per mantenir aquesta coherència i rectitud moral en un país com l'Irak on podies perdre la vida a causa de les teves idees. Trobo que és tota una lliçó i més en un país com el nostre en què la covardia, la immoralitat i la manca de valors estan a l'ordre del dia.

Salutacions!

digue'm ariadna ha dit...

... M'agradarà saber què t'ha semblat...

GEMMA ha dit...

Mai s'arriba tard aquí Joan, doncs sempre està obert...

Gràcies per la teva aportació. És un llibre ple de valentia i naturalitat en el discurs, i entre tota la descripció d'anècdotes i vivències, el to graciós que ápareix en trams de la narració és un element també a tenir en compte, es fa amè i la lectura passa a ser amiga.

Encara l'estic llegint, no trigaré al seu fi.

Ok, Ariadna, no em serà fàcil...

mar ha dit...

m'heu picat la curiositat... en Pius va ser profe meu (crec que tot just arribat del seu país... fa una pila d'anys...)
me l'hauré de llegir, no? pel que dieu sembla prou interessant!

Gràcies per la referència!

GEMMA ha dit...

Hola Mar, doncs tens un motiu més per llegir-te'l, coneixent-lo la teva impressió prendrà altres mires, doble interessant pot ser fins i tot.

De res, a tu!