dimecres, 5 de maig de 2010

Cocció

El dies mai són iguals, sortosament és així, i pel benestar d'un mateix s'ha de saber escoltar continuament el pas del viure, tot intentant digerir-ne bé les seves variades oscil.lacions.

Pel bé personal, que significa trobar-se agradablement en ordre i plàcidament receptiu, s'ha de tenir a mà l'habilitat de respectar el ritme de l'acció del processar, el temps de cocció. Aquesta espera serà la que ens aclarirà certs dubtes i calmarà agitats aldarulls, guiant-nos cap a una resposta i una solució del neguit que ens trasbalsa.

Sorgirà aleshores un estat interior de gust més plaent, conseqüència d'haver-nos permés reflexionar i elaborar una decisió més madurada, prendrem aleshores una determinació segurament molt més encertada.


Desitjo que els teus dies transcorrin el més ben acordats a tu.

(La il.lustració és de Anne-Julie Aubry)

5 comentaris:

Clidice ha dit...

el temps, diuen que ho situa tot al seu lloc :) saber-ho fer és tot un art :)

garbi24 ha dit...

Fan falta moltes dosis concentrades de camamilla per poder-ho aconseguir, però val la pena intentar-ho. Al mateix temps s'ha de mirar que les nits no siguin sempre iguales...;)

David ha dit...

I per aconseguir tot això necessitem silenci, cosa cada cop més difícil de trobar.

annna ha dit...

Les dosis adequades dels ingredients adequats ens porten a un estat de gust i tranquilitat.

Una abraçada.

GEMMA ha dit...

Si Montserrat a ser bons artistes doncs!

Ok Joan, infusions i varietat nocturna, bon compàs!

Hola David, silenci on ets? i com no respon... doncs potser allí deu ser-hi.

Annna, bones dosis, encertats ingredients... i si cal fer malabars!

El darrer comentarista m'ho ha deixat claríssim.

BON CAP DE SETMANA a tots!!