dimecres, 26 de maig de 2010

Captiu

No cesso d'escoltar Senzo, el darrer treball d'Abdullah Ibrahim, a casa, al cotxe... està publicat el 2008, piano a soles, per a la meva oïda i sentirs és una passada, una glòria de treball, les tecles sonen de tal manera que em té captivada, presa des de fa uns dies.

Aquí poso una peça d'un altre àlbum, Desert flowers, on s'acompanya de la seva veu, una composició que em resulta balsàmica i abraçadora.



Pel meu gust una meravella.

6 comentaris:

Mireia ha dit...

una mica "frank Sinatra", no? Diríem que de l'estil lent, però relaxant.

GEMMA ha dit...

Hola Mireia, doncs a mi no em recorda en Sinatra, encara que després de llegir-te me l'he tornat a escoltar pensant-hi, i potser una micona, miqueta... però ben petita la semblança.

El que m'encanta és el seu treball "Senzo", i vaig descobrir aquesta peça del video i em va atrapar certa mistica.

Gràcies, petonet, fins aviat!

fanal blau ha dit...

Pel meu també! Una meravella balsàmica...
Me l'has decobert i ben segur que torno a escoltar-lo.
M'agrada la veu i l'austeritat del piano.
Thanks, Gemma! :)

GEMMA ha dit...

Ei fanalet.. que bé que t'hagi suposat una agradable descoberta. M'alegra molt.

annna ha dit...

Gemma, encantada de passar sempre per casa teva i descobrir coses noves és tot un plaer pels sentits, tots!

annna :)

GEMMA ha dit...

Doncs m'alegra que així sigui, Annna!!

I casa meva és casa teva, si és que hi ha casa d'algú...