dissabte, 13 de febrer de 2010

Un ram

... fet a partir d'un nou cercle, on no mancaren els somriures, les còmplices rialles i la molta xerrera, de sabor a cuina casolana, i de postres regalets colorejats d'il.lusió i afecte.


Dedicat al Al filo de lo pisable, Enemigos de la impaciencia, Sortejant les Ones, Obra pictòrica d'Ester Peris, i... Montañas de sensaciones.

Ampliant la circumferència.

5 comentaris:

Cris ha dit...

Un cercle que es nodrirà de properes trobades virtuals i reals, amb més rialles, xarrera i 'teca de la bona' :-)

Gràcies Gemma per la teva hospitalitat!
Un petonàs

Ester ha dit...

gràcies boniques.

Rosana ha dit...

Va ser un sopar molt maco, el recordaré amb molt de carinyo sempre. Compartir, conèixer, agraïr, trencar cisternes del wc... hi ha d'haver de tot en una trobada bloggera com déu mana, jijiji!
Mmmmuaa!

- assumpta - ha dit...

Poder posar cara i somriures a les persones que hi "veus" cada dia rere la pantalla, no te preu!
Celebro que us ho passeu bé!
;)

GEMMA ha dit...

Cris, un cercle de bones aportacions, i va ser un plaer per la meva part rebre-us! Petonàs toubulenià

Ester, gràcies a tu bonica. Petonàs i belles pinzellades!

Rosana, ja veus que la teva tendre flor es mereix un post com a mínim! Petonàs reportera

Assumpta, si, pot ser del tot gratificant conéixer l'altra cara del blog! Gràcies.

Bona setmana a totes!!