dimarts, 9 de febrer de 2010

Umbrella

L'indià Bruno Quadros es va fer milionari venent paraigües. Diria que aquest hivern la pluja li està fent un homenatge.


A la foto un detall de part de la façana de l'emblemàtic edifici on es trobava abans la seva botiga, popularment conegut com "la casa dels paraigües", situada a les Rambles de Barcelona. D'estil premodernista, fou construït per l'arquitecte Josep Vilaseca, autor també de l'Arc de Triomf d'aquesta mateixa ciutat.

Aquesta tarda m'he fet amb un nou paraigües, d'aquells que no semblen nyigui-nyogui, espero que em duri una mica més que l'anterior.

9 comentaris:

gerardeli ha dit...

És ben original, aquesta decoració. Saps si són de veritat els paraigües?

David ha dit...

Sembla que el paraigua l'hauràs de fer servir més del compte. Un edifici ben curiós, aquest de la Rambla.
Salut!

- assumpta - ha dit...

És d'aquelles façanes que sempre que hi passo, la vista s'en va sola.
Preciosa fotografia!
Noia, et desitjo molta sort amb aquest paraigües. L'últim que em vaig comprar, dels petits i automàtics, en teoria a prova de tot, m'ha durat un parell o tres de plujes. Ara quan l'obro, no tancaaaaa! I ja saps que tenir un paraigües obert quan no plo o dins una casa, duu mala estrugança.

;)
;)
;)

GEMMA ha dit...

Gerard, no són de tela, sinó ja estarien destrossats...

David, curiós si, i que maco és poder tenir l'oportunitat de donar forma a les idees que té un mateix, oi?

Assumpta, una façana que crida al vianant sense pronunciar cap so, s'expressa a partir d'un altre tipus de llenguatge.

El meu nou paraigües és requetexulíssim, jaja!

Petons, i bon dia de dimecres!

Joana ha dit...

ja ens el mostraràs mitjançant una foto.
Mai no havia vist aquesta façana, és molt original.

GEMMA ha dit...

Doncs ja saps Joana, aquesta només és una de les moltes façanes originals que es troeben a la ciutat de Barcelona.

I el meu paraigües és xulo, però no té res d'original, no val la pena perdre fotos!

estrip ha dit...

doncs no coneixia aquesta casa, Xulíssima!

fanal blau ha dit...

genial Gemma-genial!

jo, els paraigües, quan me'ls compro, sempre acaben oblidats als paraigüers de les botigues o les cafeteries.
I acabo sempre amb les urgències del nyigui-nyogui :)

GEMMA ha dit...

Estrip, doncs ja saps on és si la vulguessis veure en directe.

Fanal, em fas pensar que el paraigües és un objecte que inspiraria a escriure un munt d'històries.