dimecres, 24 de febrer de 2010

Metafilosofia

Es tracta de la filosofia de la filosofia. El prefix meta-, que bàsicament vol dir "més enllà i inclusiu de tot el que hi ha més avall", apareix per tot arreu en el discurs filosòfic, com en el metallenguatge, un lleguatge que es pot fer servir per descriure el llenguatge.

La metafilosofia mira de contestar aquesta pregunta candent: "què és la filosofia?". Seria d'esperar que els filòsofs sabessin què contestar a això en posar-se a treballar. Això fa que ja d'entrada, et preguntis com van saber que volien ser filòsofs. No hem sentit mai als perruquers que es dediquin a rumiar sobre la pregunta "Què és la perruqueria?".

No osbtant això els filòsofs moderns estan redefinint constanment la filosofia. Al s.XX Rudolf Carnap i els positivistes lògics van fer caure un tros enorme de la filosofia quan van anunciar que la metafísica no té sentit. Van dir que l'única míssió de la filosofia és analitzar oracions científiques.

I un contemporani de Carnap, Ludwig Wittgenstein, el padrí de la filosofia del llenguatge ordinari, va anar encara més lluny. Creia que amb el seu primer llibre important havia posat fi a la història de la filosofia, perquè havia demostrat que totes les proposicions filosòfiques no tenien sentit, incloent-hi la seva. Estava tan convençut que havia tancat el llibre de la filosofia, que es va posar a fer de mestre de primària.


De la mateixa manera que la metafilosofia requereix que el metafilòsof tingui un cert coneixement del què s'entén en general per filosofia, els metaacudits (si hi ha metafilosofia hi ha d'haver metaacudits) requereixen un cert coneixement del que s'entén en general per un acudit.

Aquí el sofiacudit d'avui, que és un metaacudit per excel.lència:

Un cec, una lesbiana, i una granota entren en un bar. El bàrman se'ls mira i diu: - Què és això?, un acudit?

(L'acudit l'expliquen amb aquests personatges, però pots substituir-los pels que vulguis. Ja ho vaig dir en el seu moment, però per si no ho sabessis, sàpigues que aquest apartat temàtic l'extrec del llibre "Plató i un ornitorinc entren en un bar" de D.Klein i T.Cathcart, que tracten la filosofia d'una manera ben amena)


Diria que, de vegades, analitzem massa; però també hi ha d'altres cops que ho fem massa poc.

(A la imatge un dibuix de Gemma Guich- que no sóc jo-)

7 comentaris:

estrip ha dit...

què és això, és un metaescrit?

David ha dit...

Que la filofia es pregunti a si mateixa què és hauria de ser obligatori. De fet, totes les àrees del saber s'han de preguntar a què es dediquen molt sovint. Dóna perspectiva. El problema és que la resposta pot ser paralitzadora. Un post molt interessant; d'aquells que fan pensar.
Salut!

Euria ha dit...

Molt bo. Jo sóc de la Metafísica. Vamos....como el padrenuestro. Que m'agrada molt. Com la teva entrada que és MOLT META.
Besos

joanfer ha dit...

Què vols que et digui, Gemma. Aquí m'has arribat al cor! ;P
Molt bon post. No ho podies haver explicat de millor forma.
Per cert, el llibre que cites el vaig llegir l'any passat i és més que recomanable. El que vaig riure només ho sé jo i el meu sofà! ;)

GEMMA ha dit...

Diria ara que "anar més enllà" amplifica perspectives i concreta continguts.

Metasalutacions per a tots vosaltres!

Clidice ha dit...

i jo que m'ho passo bé llegint sobre filosofia! bé, mentre no sigui Kant, que aleshores se'm desperten els instints assassins :)

GEMMA ha dit...

Doncs Montserrat aparca a Kant, que hi ha molt per escollir. T'ho passes bé i tot, que bé, crec que no molts dirien el mateix (està clar que això ho diuen segur els qui ho odien). Salut bonica!