dijous, 25 de febrer de 2010

Forma

El gerro dona forma al buit i la música al silenci. Paraules de George Braque, pintor i escultor francés (1882-1963), qui junt a Picasso i Juan Gris va ser un dels creadors bàsics del cubisme, i sembla ser que aquesta paraula prové del mot cub, amb un inici de connotacions burlesques.


I absorta, percebo que el buit i el silenci conformen, en una o altra escala, part de tot.

(A la imatge una obra seva, Instruments musicals, 1908)

7 comentaris:

garbi24 ha dit...

No li trec gens de mèrit al cubisme, però no és el meu estil....

Clidice ha dit...

genial! :) les coses donen forma al no res :)

David ha dit...

M'encanta el cubisme. I el comentari el trobo encertadíssim. Encara que entre el buit i el silenci, em quedo amb el segon. Salut!

Cris ha dit...

El cubisme no és el corrent que més m'agrada. No obstant, estic totalment d'acord amb l'afirmació de George Braque i també amb la teva: "el buit i el silenci conformen part de tot".

Genial!
Petonets Gemmeta!

DANI ha dit...

Sobretot el cilenci. Es a dir la música. Per que no ha pensat que si el silenci es la falta de soroll i soroll son sons malsonants....la música seria el mes preciòs dels silencis??

Petons musicals

GEMMA ha dit...

Joan, cadascú connecta amb el que connecta, és del tot subjectiu.

Si Montserrat, com t'ho dius és genial, jo també ho sento així, i emociona fins i tot!

David, del silenci, què dir, m'encanta, de fet m'és vital, sóc molt feliç si puc tractar-me amb ell còmodament i gaudir-lo.

Cris, constitueixen l'absolut, petonets!!

Dani, benvingut a viatgeplural, el silenci té música, té la seva partitura de sons.

Bon cap de setmana a tots!!

- assumpta - ha dit...

El cubisme, no deixa de ser una manera de viure/veure la vida.
Entre buits i silencis... em quedo amb aquests darrers. Encara que de vegades tan uns com altres diuen molt més que mil paraules...

Petons, Gemma!